Aquest projecte es realitza dins del marc de la subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya per a treballs de recerca sobre l’Administració Pública (EAPC 2013), i es justifica en l’actual necessitat d’un parc públic d’habitatge a preus assequibles, el qual és insuficient per a respondre a la demanda actual (sobretot a arrel de la crisi econòmica del 2007).
L’estudi es recolza en la idea de la manca d’un sistema de gestió adequat de l’habitatge social. Així doncs, es que es pretén amb aquest projecte és millorar aquest sistema de gestió del parc d’habitatge social a Catalunya, el qual, a més, es troba majoritàriament en mans d’entitats públiques. Els resultats del projecte es materialitzaran amb l’elaboració de propostes que es poden agrupar en dos punts generals: la creació o foment d’entitats privades sense ànim de lucre a fi d’augmentar el seu paper i pes en la creació i gestió d’habitatge social, i la proposta de diferents actuacions i polítiques públiques necessàries per a millorar el sistema de gestió d’aquest tipus d’habitatge.
El projecte es divideix en dues línies d’estudi. La primera és analitzar els sistemes de gestió d’habitatge social al Regne Unit i als Països Baixos: països amb un alt percentatge d’habitatge social (un 18% i un 32% respectivament) i amb la figura de les “housing associations” (entitats privades sense ànim de lucre), com a proveïdor principal d’habitatge social. La segona, en canvi, se centra a Catalunya, on es pretén estudiar els diferents models de gestió d’habitatge públic que segueixen les diverses entitats públiques que s’encarreguen de gestionar aquest parc. La finalitat d’aquest estudi comparatiu és extreure els trets distintius i favorables dels sistemes legals anglès i neerlandès que seria interessant incorporar al sistema català, a fi de millorar-lo, donat la recent tendència de diverses administracions de desfer-se de part d’aquest estoc donada la gestió ineficient.
En conclusió, aquest projecte d’investigació analitza la necessitat de revisar el model de gestió pública de l’habitatge social, incorporant polítiques de gestió eficaces i eficients a través de partenariats públics-privats sense ànim de lucre, i posant de relleu també la importància de la coŀlaboració i treball conjunt entre les àrees d’habitatge i la de serveis socials, doncs molts dels soŀlicitants d’habitatge públic requereixen d’algun tipus d’ajuda social.
