Postgrau en Polítiques d’Habitatge

1. Presentació

Atesa la naturalesa complexa del fet residencial i de les polítiques públiques relacionades, aquesta especialització comprèn les diferents fases del procés d’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques d’habitatge i es planteja des d’un enfocament multidisciplinari que engloba tant els aspectes jurídics com els arquitectònics, els urbanístics, els socials, els tècnics i els econòmics.

S’aporta des d’aquest postgrau, doncs, la necessària la formació interdisciplinar dels òrgans de decisió i dels tècnics en matèria d’habitatge, tant de l’àmbit públic com privat, i no només des d’un aspecte, com s’estudien ordinàriament als graus universitaris les matèries relacionades amb l’habitatge. Això comportarà a curt termini importants avantatges socials i econòmics, doncs permetrà una millor solució en les polítiques públiques i en les actuacions sobre l’habitatge de la tensió existent entre l’habitatge com a actiu financer i l’habitatge com a dret humà.

Malgrat la creixent demanda de professionals experts en habitatge, a diferència d’altres països del centre i nord d’Europa, actualment no existeix ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya un programa universitari de postgrau en polítiques d’habitatge que abordi de forma holística i acadèmica aquesta matèria.

Testimonis

Alba Ibarro Cerdan

Tècnica Servei de l’Habitatge – Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori

“Vaig cursar el postgrau fa dos anys per tal de poder adquirir més coneixements relacionats amb la meva feina. El postgrau em va aportar una visió transversal sobre reptes que formen part del meu dia a dia i em va capacitar amb diferents recursos i eines per a l’aplicació i impuls de polítiques d’habitatge.”

Ana Hernández Chamorro

Arquitecta – Docent i investigadora associada a la Technical University of Munich (Institute of Energy Efficient and Sustainable Design and Building)

“Una visió molt diversa i enriquidora de les polítiques d’habitatge amb ponències d’excel·lent qualitat. Les sortides de cada mòdul, les possibilitats de participació i el gran suport docent al treball pràctic ajuden l’alumnat a créixer professionalment en aquest camp d’estudis relativament nou. Altament recomanable.”

Susana Adán Gómez

Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

“Quan vaig optar per fer aquest Postgrau m’imaginava que estaria eminentment orientat a arquitectes i… res més lluny de la realitat.
Es tracta d’un espai que convida a la reflexió, des d’un punt de vista pluridisciplinar sobre l’àmbit de l’habitatge; un enclavament, on es barregen coneixements teòrics amb exemples reals, i un programa ben estructurat, on s’aborden qüestions diverses que esdevenen un tot: reptes, entorn, escala humana, realitat funcional, qualitat, innovació, economia, sociologia, dret,… són tractats de manera transversal.
Nivell excel·lent del professorat i dels directors, tots ells referents en el món de l’habitatge.
El Postgrau ha superat les meves expectatives. Molt recomanable per a aquells professionals i estudiants que cerquin una visió global de les polítiques d’habitatge al nostre país i arreu d’Europa.”

Ana Duque Asens

Arquitecta especialitzada en habitatge protegit en la Comunitat de Madrid

“La meva idea era formar-me en temes d’habitatge perquè la meva labor d’arquitecta en promoció d’habitatge protegit tingués una base més sòlida i aquest postgrau va superar totes les meves expectatives. Un temari interessantíssim amb multitud d’enfocaments, diferents ponents experts en cada matèria que transmetien el seu entusiasme i uns companys insuperables van fer possible un curs molt amè que a més d’aportar-te una visió molt completa, global i transversal sobre les polítiques d’habitatge a Espanya i a Europa, et permet reflexionar, debatre i investigar sobre aquells aspectes que més t’interessen per a la teva carrera professional. Ho recomano encaridament perquè a més és flexible gràcies a les classes gravades i perfectament compaginable amb el treball.”

Joan Rodríguez Salinas

Cap del Servei d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Psicòleg i educador social
Postgraduat en Polítiques d’Habitatge
Tècnic en consum

“Recomanaria (el Postgrau), ja que existeixen poques formacions de postgrau en aquest àmbit tant complexa i perquè permet obtenir o reforçar la formació de cada persona. Tanmateix, el Postgrau aporta una visió europea de les polítiques d’habitatge totalment imprescindible per tenir una visió global i comparada. Malgrat la intensitat de la formació, el fet de ser a distància facilita la assistència a les sessions.”

“(Quant als docents), la gran majoria són grans coneixedors del seu àmbit de coneixement, especialistes, que en els diferents àmbits han desenvolupat estudis acadèmics, investigacions o actuacions. La coordinació entre els docents principals també és un aspecte a destacar, ja que va ajudar a un desenvolupament coherent del programa de la formació”

(Retalls del testimoni del Joan Rodríguez, que podeu trobar en la seva totalitat a continuació)

Era un postgrau que per primer cop es feia a nivell universitari i a més a més sota el paraigües de la Càtedra, la qual coneixia amb anterioritat i que és un dels referents més importants en l’àmbit de l’habitatge. El fet de que fos a distància va ser també molt interessant perquè em facilitava participar-hi.

Els seus continguts feien un recorregut sistematitzat de la majoria d’aspectes que es tracten en el dia a dia de les actuacions derivades de les polítiques d’habitatge. Per tant encaixava amb els meus interessos i em donava la possibilitat de tenir una acreditació acadèmica a la meva experiència i em permetria obrir la porta a la formació de tercer grau.

El desenvolupament sistemàtic i teòric dels diferents continguts. De fet, per mi, un dels punts forts van estar les sessions teòriques, les que feien reflexionar sobre diferents qüestions. L’àmbit de les polítiques de l’habitatge és complexa i canviant. La aparició constant de noves necessitats i demandes fa que sigui necessari tenir un fons teòric que ajudi a l’avaluació, millora i creació de les actuacions que es porten a terme.

Per mi, un altre dels punts forts va estar el fet d’haver de desenvolupar un treball de final de postgrau. Un treball per al qual s’exigeix molt i obliga a un gran esforç de sistematització, però permet aprofundir en algun aspecte concret de les polítiques d’habitatge i fer aportacions en el camp.

La gran majoria són grans coneixedors del seu àmbit de coneixement, especialistes, que en els diferents àmbits han desenvolupat estudis acadèmics, investigacions o actuacions. La coordinació entre els docents principals també és un aspecte a destacar, ja que va ajudar a un desenvolupament coherent del programa de la formació.

L’àmbit de les polítiques de l’habitatge és molt ampli però en el meu cas, un alt percentatge dels continguts estava connectat amb la meves responsabilitats professionals actuals.

Sí que el recomanaria, ja que existeixen poques formacions de postgrau en aquest àmbit tant complexa i perquè permet obtenir o reforçar la formació de cada persona. Tanmateix, el Postgrau aporta una visió europea de les polítiques d’habitatge totalment imprescindible per tenir una visió global i comparada. Malgrat la intensitat de la formació, el fet de ser a distància facilita la assistència a les sessions.

2. Programa

La docència del postgrau serà virtual. Si la situació de pandèmia ho permet, hi haurà alguna sessió presencial, axí com els tallers.

  1. L’habitatge: funció, característiques i naturalesa
  2. L’habitatge i els objectius de desenvolupament sostenible
  3. El problema de l’habitatge: concepte, expressions, conseqüències, escales, classificació Ethos, metodologies de quantificació, fonts i indicadors
  4. La política de l’habitatge: concepte, objectius, evolució històrica, característiques, escales, nivells de govern, instruments, fonts, i indicadors.
  5. El sistema d’habitatge: concepte, actors, i variables
  6. Les polítiques d’habitatge i l’Estat del benestar
  7. Marc legislatiu i competencial de les polítiques d’habitatge a Espanya i Catalunya. La UE i els programes europeus en matèria d’habitatge
  8. Habitatge, demografia i economia
  1. El concepte d’habitatge. El dret a l’habitatge
  2. El procés constructiu. Els vicis de la construcció
  3. Les tinences de l’habitatge
    • La compra-venda i l’habitatge en propietat. La hipoteca i el mercat hipotecari
    • L’habitatge de lloguer. Els arrendaments urbans d’habitatge. La rehabilitació per renda
    • Les tinences intermèdies.
  4. L’accessibilitat universal i l’eficiència energètica
  5. Els professionals immobiliaris. El règim de propietat horitzontal. Atenció especial a l’habitatge turístic.
  6. Les patologies de l’habitatge. L’habitatge buit, els desnonaments, l’”okupació d’habitatges”, l’infrahabitatge i el sensellarisme
  7. Habitatge col·laboratiu. Habitatge i noves tecnologies
  8. El règim tributari de l’habitatge
  1. Conceptes bàsics: l’habitatge públic, l’habitatge social i l’habitatge assequible
  2. Els sistemes d’habitatge europeus des de l’habitatge social
  3. El règim jurídic dels habitatges amb protecció oficial: el lloguer, la compravenda i altres règims de tinença
  4. La promoció de l’habitatge protegit
  5. Fórmules jurídiques de foment de l’habitatge social: la cessió d’ús, el tanteig i retracte, el dret de superfície
  6. La xarxa de mediació per al lloguer social i els habitatges d’inclusió
  7. Els sistemes de gestió de l’habitatge de lloguer social. Models comparats
  8. La qualitat de l’habitatge social
  1. Exclusió residencial i necessitats específiques: col·lectius vulnerables
  2. El sistema d’ajuts al pagament de l’habitatge: Catalunya en el context europeu
  3. Els programes de mediació hipotecària
  4. Les actuacions d’urgència en matèria d’habitatge: la Mesa d’Emergències.
  5. L’atenció de les persones sense sostre i sense llar: el model Housing First
  6. El paper del Tercer Sector en atenció de les necessitats residencials a Catalunya
  7. La cooperació internacional en matèria d’habitatge
  1. El Dret a la ciutat i la Nova Agenda Urbana
  2. La llei de barris
  3. Les actuacions de remodelació de barris
  4. Tipus d’intervencions de rehabilitació: la rehabilitació funcional, l’energètica, l’accessibilitat i l’adaptabilitat
  5. L’ecodisseny i l’economia circular a la rehabilitació residencial
  6. Solucions innovadores per al finançament de la rehabilitació residencial
  7. El sistema de foment de la rehabilitació a Catalunya
  8. Aspectes jurídics de la rehabilitació: el deure de conservació
  1. La planificació en el procés d’elaboració de les polítiques d’habitatge.
  2. Aspectes econòmics, territorials, temporals i demogràfics de la planificació de les polítiques d’habitatge
  3. Els plans d’habitatge estatals i autonòmics
  4. El pla territorial sectorial d’habitatge
  5. Els plans locals, supralocals i metropolitans d’habitatge
  6. La planificació urbanística i llurs instruments de política d’habitatge.
  7. L’avaluació de les polítiques d’habitatge
  1. Taller visita a una promoció d’habitatge social
  2. Taller visita a una actuació de rehabilitació i millora urbana
  3. Taller visita a una entitat del tercer sector que treballa per atendre l’emergència residencial
  4. Taller visita a una empresa pública o administració que treballa en la planificació de les polítiques d’habitatge
  5. Taller visita a un centre de recerca i coneixement en matèria d’habitatge

3. Treballs de fi de Postgrau

En aquest apartat podeu trobar els treballs de fi de Postgrau amb les millors qualificacions.

4. Sortides professionals

  • Àmbits de la política territorial i d’habitatge de l’Administració Pública
  • Tercer sector dedicat a l’habitatge
  • Assessorament legal en matèria d’habitatge
  • Assessorament tècnic en matèria d’habitatge
  • Assessorament habitacional i urbà
  • Recerca especialitzada en temes d’habitatge i ciutat
  • A empreses públiques i privades dedicades a l’habitatge

5. Informació i contacte

Dates i terminis de l’edició 2022-2023 i més informació es poden trobar aquí.

Persona de contacte: Sra. Rosa Pérez. Telf. 977779965. Correu electrònic: rosa.perez@fundacio.urv.cat

6. Direcció del curs

Jordi Bosch Meda és doctor arquitecte, diplomat en Gestió i Administració Pública, i llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en polítiques d’habitatge, urbanisme, i sistemes residencials, ha publicat en aquests temes deu llibres i més de quaranta articles i capítols de llibres. Ha estat investigador postdoctoral al Centre for Housing Policy de la Universitat de York (Anglaterra, 2008-2010), i a la Shizuoka University of Art and Culture (Japó 2013-2014). Entre els premis rebuts, cal destacar el Premi Luciano Parejo sobre ordenació territorial i urbana (2017), el Premi Nacional d’Urbanisme Ricardo Santos (menció especial) (2012), el Premi de divulgació científica Humbert Torres (2011), el Premi Tesis Doctorals del CTESC (2n Premi) (2006), el Premi Ángel Ballesteros (menció especial) (2006), el Premi Rogeli Duocastella (2005), el Premi Agrupació Mutua (2004), el Premi Carlos Pi i Sunyer (2004), i el Premi Joves Arquitectes (2000 i 2004). Actualment és col·laborador docent a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Josep Casas Miralles és arquitecte (2001), Màster en Gestió i Valoració Urbana (2014) Postgrau d’Urbanisme (2009).  Postgrau d’Anàlisi de viabilitat d’Operacions immobiliàries (2005) i doctorant del programa de Gestió i valoració urbana i arquitectònica, ETSAB – UPC. Té quinze anys d’experiència en el sector públic especialitzat en temes relacionats amb l’habitatge des de diferents llocs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya com a expert en el disseny i gestió de polítiques d’habitatge, d’arquitectura i de millora urbana. Actualment és Subdirector general d’Arquitectura i Habitatge a la Generalitat de Catalunya i és el responsable de la supervisió del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, dels Plans estatals d’habitatge, la implementació de les polítiques de qualitat arquitectònica a Catalunya així com de recerca i desenvolupament de projectes finançats per la Unió Europea en matèria de sostenibilitat en l’arquitectura. Ha participat com a ponent en nombroses conferències i seminaris en l’àmbit nacional i internacional, tant acadèmics com professionals i és co-redactor d’articles sobre polítiques d’habitatge. Ha estat Membre de l’equip de redacció de la Llei de l’Arquitectura catalana (2014); del grup de treball la Llei de Territori i Polítiques d’Habitatge (2015); de l’equip de redacció del document d’objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya (2017) i membre com a observador de l’Assemblea Urbana de Catalunya (2019) i del Grup de treball sobre temes normatius d’urbanisme i territori (2017); impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

El Dr. Héctor Simón Moreno és professor agregat de Dret Civil a la Universitat Rovira i Virgili i actual Director de la seva Càtedra UNESCO d’habitatge. És doctor en Dret amb menció europea i autor de més de 70 articles científics i capítols de llibres, així com de tres llibres sobre drets reals i hipoteques. Ha participat en més de 50 conferències i esdeveniments científics en diversos països europeus. Ha fet estades de recerca en diverses universitats i centres d’investigació europeus com la Universitat d’Oxford, la Universitat de Birmingham, l’Associació de Bancs Hipotecaris Alemanys i el Centre for Housing Law, Rights and Policy de la Universitat Nacional d’Irlanda, Galway, en la que ha realitzat una estada de recerca de sis mesos (2018). Ha participat en diversos projectes d’investigació en habitatge a nivell nacional i europeu sobre lloguers, adquisició transfronterera de béns immobles, economia col·laborativa i “tokenització”, i ha liderat 2 projectes sobre hipoteques inverses (2015) i arrendaments urbans a Catalunya (2017). Pertany a la Xarxa d’beques Leonardo de la Fundació BBVA, forma part del Grup de Treball sobre l’usucapió de béns immobles de la xarxa europea Common Core of European Private Law i és un dels coordinadors del Southern European Housing Working Group de la Xarxa Europea European Network for Housing Research (ENHR). Els seus principals camps de recerca són els drets reals, el dret contractual, els drets humans, l’habitatge i el dret hipotecari.

La Dra. Núria Lambea Llop és investigadora postdoctoral de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili i professora de Dret Civil a la mateixa Universitat. És doctora cum laude en Dret amb menció internacional i Premi Extraordinari (2020), Màster en Dret de l’Empresa i de la Contractació (2014, millor expedient acadèmic) i llicenciada en Dret (2013), els tres per la mateixa URV. Investigadora en 7 projectes competitius a nivell nacional i 3 a nivell internacional, en el marc de la seva recerca, ha publicat 1 llibre, 16 articles i capítols de llibre, i realitzat 43 ponències i comunicacions en 13 països. Ha realitzat tres estades de recerca a la TU Delft (Països Baixos, 2014), a la Universitat de Birmingham (Regne Unit, 2017) i a la NUI Galway (Irlanda, 2018). Les seves línies de recerca principals són les polítiques d’habitatge, l’habitatge social i assequible, les tinences intermèdies i els pisos turístics. Ha format part de l’equip redactor d’informes científics per a diferents organismes públics i ha contribuït en l’elaboració de plans municipals d’habitatge. És membre del Consell Assessor de dos projectes finançats per la UE. Forma part del Fòrum Ciutadà de “Reus Horitzó 32” i és la representant de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV en la Xarxa d’atenció integral a les persones sense llar de Tarragona i en el Consell Municipal de l’Habitatge de Reus; també col·labora periòdicament amb diferents mitjans de comunicació.

7. Sobre la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (https://housing.urv.cat/) és la primera al món del seu tipus i és soci de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’investigadors interdisciplinaris i compta amb 12 socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de 6 normes sobre habitatge, ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat 31 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals, compta amb 18 investigadors i ha format en habitatge a més de 10.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 47 milions de persones. Des del 2013, els investigadors de la Càtedra han publicat 200 treballs a 15 països i han impartit 356 conferències a d’altres 32.

La seva recerca cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, desde el sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per le tinences de l’habitatge (propietat, lloguer, tinences intermèdies), l’organizació de l’habitatge (propietat horitzontal, cooperativisme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col.laboratiu, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.

Amb la col·laboració de