Webinar: “Propietat i possessió de l’habitatge: de expropiadors a expropiats”
Dia i hora. Dijous, 14 de gener de 2021 a les 18 h. (hora d’Espanya, Itàlia i Polònia) i 11h (Louisiana, USA).
Altres zones horàries:
Europa central: 18h.
Europa de l’Est: 19h.
Sant Francesc, USA: 9h.
Washington, EUA: 12h.
Mèxic/Nicaragua/Hondures/Guatemala/El Salvador/Costa Rica: 11h.
Uruguai / Brasil / Argentina: 14h.
República Dominicana/Veneçuela/Paraguai/Puerto Rico/Haití/ Cuba / Xile / Bolívia: 13h.
Perú / Panamà / Equador / Colòmbia: 12h.Idioma: Anglès.
Sessió a través de Microsoft Teams
Canal d’accés: https://tinyurl.com/y2v3o5k3
Motivació: La propietat d’un habitatge ha estat la pedra angular de l’accés universal i segur a l’habitatge des de principis de segle XIX, proporcionant llibertat i altres beneficis. No obstant això, des de llavors no sempre ha estat respectat per l’Estat, com ha estat especialment el cas de règims comunistes durant els segles XX i XXI que han perpetrat tota mena d’expropiacions que en alguns casos han acabat per retornar propietats després de la caiguda de certs règims en països d’Europa central i oriental. A més, la GFC de 2007 va iniciar un període de crisi econòmica i financera que ha afectat als habitatges, inclosa una part de les llars hipotecats, el que revela que la propietat total de l’habitatge no sempre és un lloc segur. Els afectats per l’exclusió de l’habitatge s’enfronten a un procés de precarització progressiva de la tinença de l’habitatge que inclou unes normes més estrictes d’accés al crèdit hipotecari (a la Unió Europea des de la Directiva 2014/17/UE), arrendaments menys assequibles (com a conseqüència del que primer i el procés d’urbanització), tinences d’habitatges intermèdies subdesenvolupades i insuficient habitatge públic i social. En aquest context, l’ocupació il·legal i altres posseïdors sense títol s’han incrementat en molts països. Aquest webinar cobreix els efectes del comunisme, okupació i posseïdors de drets humans de propietat i habitatge en el context de la crisi de l’COVID19.
Ponents:
Dr. Grzegorz Matusik (Universitat de Silèsia, Polònia): és doctor en dret i advocat legal. En 2017-2019, va ser advocat legal a la Procuradoria de la República de Polònia (Prokuratoria Generalna Rzeczypospolitej Polskiej), on va representar del Tresor de l’Estat en molts procediments judicials i va preparar moltes opinions i recomanacions legals (també com amicus curiae en la cort Suprema polonesa). Autor dels comentaris sobre les disposicions de el Codi Civil polonès (entre altres coses sobre propietat i arrendament) i monografies legals: “Propietat d’equips de transferència de mitjans i títols legals de terres” (2011, 2013) i “Prescripció adquisitiva de béns immobles pel Tresor de l’Estat” (2020).
El títol de la presentació del Dr. Matusik és: “Restitution and privatization of real estate in Poland and the legal position of tenant” [Restitució i privatització de béns immobles a Polònia i situació jurídica de l’inquilí].
La conferència presentarà els antecedents històrics i les condicions legals de la nacionalització dels béns immobles en el període de la postguerra (Segona Guerra Mundial) a Polònia i el seu impacte en les regles contemporànies de l’ús de l’habitatge per part dels inquilins. Els principis, condicions i adreces de la nacionalització i expropiació de la postguerra van ser similars per a tots els anomenats blocs de l’Est (antics estats de “democràcia popular”). Després de la transformació política i legal, la majoria d’aquests estats van adoptar regles de reprivatització pel que fa als principis de justícia transicional. Polònia és un dels països que no té tal regulació. L’anterior, dóna lloc a molts problemes judicials i disputes legals, que finalment acaben als tribunals. Vol dir que avui a Polònia hi ha molts procediments legals relacionats amb la restitució de béns immobles confiscats il·legalment fa molts anys per l’Estat (Tresor de l’Estat). En aquestes circumstàncies, la posició legal dels inquilins en aquests immobles no està clara. No és només un problema legal, sinó també social.
Dr. Marc Roark (Southern University Law Center, USA). El Prof. Roark és conseller extern de Salut i Ètica de Louisiana, Professor de Dret i Membre Principal de l’Institut de Polítiques i Dret Indígena. Escriu en les àrees de propietat, dret urbà, dret i política d’habitatge assequible, investigació de persones sense llar, dret comercial, i és membre de la junta de l’Associació de Dret, Propietat i Societat. També és un especialista Fulbright a les àrees d’habitatge i desemparament. Els seus projectes actuals consideren el paper de l’estat en la resposta als ocupants il·legals, el paper de el sistema de propietat en la configuració de les normes d’habitatge i l’impacte de la legislació model de l’Article 9 en el desenvolupament econòmic tribal.
El títol de la presentació del Dr. Roark és: “Squatters and Covid: How States Respond” [Okupes i Covid: com responen els Estats].
L’ocupació il·legal és una resposta mundial a l’escassetat d’habitatges assequibles. Abans del brot de Covid 19, l’ocupació presentava desafiaments múltiples per als estats que intentaven protegir la propietat i, a el mateix temps, reconeixien l’extrema necessitat d’opcions d’habitatge flexibles que desafiessin les normes de propietat. S’ha prestat molta atenció a l’acció estatal per limitar els drets de desallotjament, però s’ha prestat molta menys atenció als ocupants il·legals a l’habitatge i als drets dels propietaris a reclamar la seva propietat enfront de la pandèmia mundial. En algunes jurisdiccions, les ordres de quedar-se a casa han complicat l’assumpte, donant als ocupants il·legals un indult temporal d’accions legals que d’una altra manera els deixarien vulnerables a la pandèmia. En altres, els ocupants il·legals han estat retirats de la propietat tot i que els propietaris no els van utilitzar durant el període de la pandèmia. Aquesta presentació se centrarà en els diferents desafiaments i problemes legals que presenta la “okupació” en l’any de Covid. Analitzarà com diferents jurisdiccions de sud global, Amèrica de Nord i Europa han buscat equilibrar el benestar social de les comunitats a el temps que preserven els drets de propietat dels propietaris.
Dr. Alessandro Dinisi (Universitat de Pisa, Itàlia): és doctor en dret per la Universitat de Pisa, Departament de Dret Privat, Curs de Ciències Jurídiques i investigador de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Té un màster en Dret (cum laude) en la Universitat de Pisa. La seva recerca de doctorat va tenir com a objectiu investigar la institució de la possessió en el dret civil, centrant-se en els casos d’exclusió d’habitatge protegit a nivell europeu i internacional (UE i CEDH). En el marc de la seva investigació, ha publicat alguns articles en revistes nacionals i participat en congressos nacionals i internacionals. Els seus camps de recerca són el dret de propietat, possessió, dret a l’habitatge, jurisprudència de el TEDH i dret ambiental privat.
El títol de la presentació del Dr. Dinisi és: “Protecting housing de facto possession in Italy during the COVID-19 era” [Protecció de la possessió d’habitatge a Itàlia durant l’era COVID-19].
La presentació té com a objectiu proporcionar una descripció general del conjunt italià de recursos de dret civil relacionats amb la protecció de l’estabilitat de l’habitatge en situacions de possessió, en què l’absència original o sobrevinent d’un dret de propietat sobre l’habitatge pot portar a l’exclusió dels seus ocupants. Aquest problema s’ha tornat crucial després de l’emergència sanitària de Covid-19, que ha demostrat com la llar representa un espai de seguretat essencial no només per a la seguretat econòmica dels ocupants sinó també per als seus interessos de salut.
Mitjançant l’anàlisi de la noció constitucional multinivell de el dret a l’habitatge (art. 2 Constitució italiana, art. 7 CFREU, art. 8 CEDH) tal com l’aplica la jurisprudència europea i nacional, seria possible posar a prova l’estàndard de protecció garantit tant pels recursos de dret civil ordinari com per la legislació d’emergència proporcionada pel Govern per contrarestar la pandèmia, centrant-se en diversos casos d’habitatge, caracteritzats per un grau diferent d’exclusió i conflicte (és a dir, cohabitació de facto fora del matrimoni , arrendament en risc de desallotjament, okupació).
Amb la moderació de la Dra. Rosa María García Teruel, investigadora postdoctoral de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
