Housing Research Group (HRG)

Tradicionalment s´ha considerat que l’habitatge com a objecte d’estudi, el housing, no és una disciplina autònoma. El housing és un camp d’activitat, una àrea de política i pràctica, un fenomen multifacètic.

Diversos autors enfoquen l’estudi del housing des d’una perspectiva multidisciplinar. Això és el que propugnen investigadors com Kemeny, Bengtsson i Gibb o Clapham , que estan a favor de l´existència d’una theory of housing, el que permet integrar les diferents disciplines i aplicar-les per a resoldre un problema comú. Clapham pren com a punt de partida les idees de King de situar a l’epicentre l’habitatge i la relació existent entre la gent i l’habitatge on viuen. Així, aquesta vinculació es pot conceptualitzar de diferents maneres. Per exemple els psicòlegs analitzen el significat que l´habitatge té pels individus i els juristes quins drets l’amparen.

En definitiva, entenem que l’habitatge és un fenomen complex que mereix un estudi interdisciplinari i de sistemes comparats, i aquest és el punt de partida que adopta el Grup de Recerca en Habitatge. L´estudi comparatiu del housing neix als anys 60 i 70. El principals models d’estudi comparat del fenomen del housing tenen el seu origen en les ciències econòmiques i en la sociologia, encara que altre disciplines, como el dret o la ciència política se n’han preocupat. Tot i això, es pot afirmar que l’estudi comparatiu i interdisciplinari entorn al housing s’ha estès durant les darreres dècades.

Això s’evidencia per l’augment significatiu tant d’organitzacions internacionals que tracten aquest fenomen des d’una perspectiva comparada i multidisciplinar (per exemple, Housing Europe  o FEANTSA, especialitzada en el sensellarisme) com de les xarxes d’investigació existents (per exemple, la European Network for Housing Research –ENHR). També és un fet l’increment de revistes internacionals especialitzades en aquesta temàtica com la Housing Studies, Journal of Law in the Built Environment i l’European Journal of Housing Policy.