1. Presentació i organigrama

El grup de recerca “Dret Privat Transformatiu” (DPT) contribueix de manera decidida als grans reptes que presenta avui la nostra societat: la innovació i la sostenibilitat. El DPT prové de la fusió dels investigadors principals de dos grups de recerca consolidats de la Generalitat de Catalunya (Housing Research Group i Dret Civil Català i Dret Privat Europeu) i de gran part dels seus membres que, de facto, venien col·laborant i treballant temes complementaris, però que ara s’uneixen amb l’objectiu d’augmentar l’impacte i l’abast de la nostra recerca.

2. Recerca 2013-2022

Els temes que ens han preocupat aquests darrers anys i que volem tractar plegats a partir d’ara els mostrem a la Figura 1.

3. Dret privat i innovació

Innovació i sostenibilitat són termes difusos i més encara afrontar-los des del Dret Privat. Hoffman (2016) entén que “innovar” en Dret consisteix en el procés cognitiu per imaginar noves solucions legals a problemes socials, en forma de desenvolupament de noves institucions jurídiques o creant noves àrees del Dret, sempre que acabin sent aplicades a la pràctica.

Molt conscient d’això, el Grup DPT ha desenvolupat una sòlida línia de recerca de caràcter interdisciplinari (Dret civil, Dret romà i Dret internacional privat) en l’àmbit del Dret privat transformatiu: des de revisar institucions contractuals clàssiques i del règim dels béns a la llum de la realitat actual (A1), a analitzar les noves realitats contractuals basades en law & technology (A2) i a iniciar una recerca trencadora en Dret de les tecnologies del futur (intel·ligència artificial i neurociència; Harari, 2018) (A3). Així:

  1. Tendències actuals del Dret Patrimonial (A1). S’han revisat a la llum de la realitat actual una sèrie d’institucions amb una llarga tradició, tant en l’àmbit contractual (compravenda, arrendament, parceria), com en el dels drets reals (drets d’adquisició, propietats temporals, drets reals sobre els béns mobles) o successori (llegítimes, principis del dret de successions català, pagament dels deutes hereditaris) (Marín, 2018 i Villó, 2021). Els resultats d’aquesta recerca no només s’han traduït en publicacions en revistes i llibres de primer nivell, sinó també en la participació en l’elaboració de propostes de regulació, tant a nivell doctrinal (drets d’adquisició, parceria), com a la Comissió de Codificació de Catalunya (compravenda, arrendament). Des del Dret Romà, s’estan analitzant les transformacions del contracte de compravenda des d’una perspectiva comparada i internacional (CISG) i des del Dret internacional privat, s’ha revisat la interpretació i aplicació dels criteris d’atribució de jurisdicció i de llei aplicable clàssics (forum i lex rei sitae) (Font, 2018), en contrast amb altres criteris i connexions que s’ajustin més a la realitat social i comercial transnacionals.
  1. Contractació transformativa (A2). El Grup DPT ha parat especial atenció a les noves formes de contractació, havent publicat treballs pioners en matèria de tokenització digital de la propietat i dels drets reals (Garcia Teruel, 2020), de l’habitatge col·laboratiu (Simón, 2021; Nasarre, 2020) i de l’economia col·laborativa de plataformes digitals (Font, 2021; Marín 2018; Font et al. 2022). També s’han estudiat els reptes que planteja la intermediació immobiliària per part de professionals i l’impacte de la tecnologia (proptech) a la fase precontractual (Caballé, 2021).
  1. Intel·ligència artificial i neurociència (A3) en l’evolució del law & technology. El Grup DPT els està tractant en dues vessants: els robots com a nous ciutadans (Nasarre, 2018; Ruiz, tesi doctoral en marxa) i el data science aplicat a les sentències dels tribunals, juntament amb físics i l’editorial Tirant lo Blanch (Garcia Teruel i Nasarre, 2022).

Com veurem al punt 4, moltes d’aquestes línies s’han transferit exitosament a la societat, generant un impacte social.

4. Dret privat i sostenibilitat

Per la seva banda, el Dret Privat que, per definició, regula les relacions entre particulars, ha de veure com encaixar millor en un món que necessàriament ha de fer partícip de la riquesa a tota la comunitat, sense excloure ningú, contribuint a la millora de la interacció de l’ésser humà amb l’entorn (Taylor i Grinlinton 2011). El repte és, doncs, com el Dret Privat contribueix a la sostenibilitat al mateix temps que innova.

El grup DPT ha demostrat amb els seus treballs que és possible innovar en Dret privat, seguint l’eix equilibrat dels tres tipus de sostenibilitat (Colantonio, 2010), doncs ha fet recerca en tres àmbits:

  1. Sostenibilitat econòmica (B1). La transformació que han sofert l’habitatge i la seva doble consideració com a actiu financer i com a dret humà (STC 37/2022) i el turisme a través de l’economia col·laborativa i les relacions contractuals arran de la pandèmia. No és possible que només l’economia col·laborativa sense ànim de lucre (Font, 2018) tingui consciència de sostenibilitat (Voytenko et al., 2016); o que la propietat de l’habitatge es concentri en poques mans (Nasarre, 2020); ni que els professionals que la negocien no tinguin un compromís de protecció de consumidors i de donar seguretat jurídica, afegint valor social (Caballé, 2021). És per això que hem publicat treballs que evidencien la necessària protecció dels valors socials com l’accés a l’habitatge en àmbit internacional a través de normes imperatives d’aplicació internacional (Font, 2021) i l’imprescindible encaix de les normes de dret europeu sobre plataformes digitals d’habitatge turístic amb les normes nacionals (Marín 2018; Font, Marín, Lambea, Canales, 2021); que és possible generalitzar sense precaritzar l’accés a l’habitatge, fraccionant la propietat en el percentatge i en el temps (Nasarre, 2020); o que hi ha d’haver línies vermelles en els programes de captació d’inversió immobiliària estrangera, basats en polítiques de concessió de nacionalitat o d’autoritzacions de residència (Marín, 2021), útils ara a la invasió d’Ucraïna.
  2. Sostenibilitat mediambiental (B2). Tant des del punt de vista de la regulació civil de la rehabilitació i de l’eficiència energèticaals habitatges plurifamiliars i als arrendaments urbans (Garcia Teruel, 2019) que han derivat en la utilització el 2022 dels Fons Next Generation amb aquesta finalitat (Nasarre, 2017, treball per a la Unió Europea); com des del punt de vista de l’economia circular i la protecció del patrimoni cultural, com a element rellevant del desenvolupament urbanístic sostenible (art. 3.1 TFLU; Ricart i Gómez, 2022).
  3. Sostenibilitat social (B3). Com a motor d’integració en les relacions familiars i patrimonials d’aquells tradicionalment exclosos com les persones amb diversitat funcional, les persones sense llar o amb menys recursos, els migrants i els afectats per les desigualtats per raó de gènere. El Grup DPT també s’ha preocupat d’investigar aquests aspectes: demostrant l’incompliment del mandat legal d’assolir l’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat i grans als edificis plurifamiliars (Nasarre i Simón, 2020); que és imprescindible assegurar determinades mesures de prevenció, tractament i reacció al sensellarisme seguint esquemes europeus (Nasarre, 2020) i que, també seguint models comparats funcionals, un altre sistema de gestió de l’habitatge social és possible (Lambea, 2022); la situació dels migrants en el context de les crisis del Brexit i de la COVID-19 (Marín, 2019); les desigualtats per raó de gènere a l’àmbit contractual, familiar i successori (Villó i Giménez, 2018), la protecció de la dona i els i les menors víctimes de violència masclista (Giménez, 2019, Villó, 2022), evidenciant la descoordinació entre els diferents ordres jurisdiccionals (CEJFE, 2022; Giménez, 2022).

5. La transferència i l’impacte social de la recerca

Però una característica addicional del Grup DPT és que ha transferit a la societat els resultats de la seva recerca, generant un impacte social, és a dir, una millora, sovint a través de la Càtedra UNESCO d’Habitatge. Això no és només un mandat LOU (arts. 1, 9, 39 a 41 i 56) que en ocasions els investigadors descuiden, sinó que a més pensem que és una responsabilitat vers la societat (Nasarre i Caballé, 2018). Així, diversos investigadors (Bosch, Florensa i Nasarre) del grup han participat directament en l’elaboració de lleis, tant a nivell català (Llibre 6è Codi Civil de Catalunya, entre d’altres), com estatal, i han influït en la reforma de la Directiva 2014/17/UE sobre préstecs hipotecaris amb consumidors. Han produït un documental i una experiència gamificada per a sensibilitzar sobre la problemàtica del sensellarisme i el seu tractament resultant de la seva recerca (http://llindar.cat/es/); han elaborat i implementat a empreses gestores un Certificat de bona gestió d’habitatge social (CVS) (Lambea i Rodríguez); arran de l’elaboració de Plans Locals d’Habitatge, ja s’han creat dos Consells d’Habitatge municipals (Tarragona i Reus); Nasarre ha estat un dels experts escollits per elaborar la part sobre habitatge del Pla Espanya 2050, que guia el vigent Pla Estatal d’Habitatge 2022-2025 i el Projecte de Llei pel dret a l’habitatge d’àmbit estatal. A més, ho han fet en col·laboració permanent amb experts i expertes internacionals que han aportat models funcionals als reptes que els hem plantejat, com el Dr. C. Schmid (U. Bremen) en matèria de protecció dels consumidors i contractes transfronterers, Dr. Padraic Kenna (Nui Galway) en relació a l’efectivitat del dret a l’habitatge i gestió de l’habitatge social i la Dra. Magdalena Habdas (U. Silesia) en matèria de contractes i formació dels professionals immobiliaris.

Com veiem al següent punt (D2), el Grup DPT pretén seguir els propers anys desenvolupant les seves línies de recerca en el mateix eix innovació-sostenibilitat, com ho garanteixen els seus 5 projectes del Ministeri vigents, el projecte europeu d’innovació Housing+ i l’interdisciplinari amb físics i físiques i enginyers i enginyeres DaSiHo. Així, els treballs que hem desenvolupat fins ara han obert noves perspectives que mantindran una coherència amb la recerca, la transferència i l’impacte social assolits fins al moment. Alhora, avançarem en l’aproximació científica en l’estudi del Dret a través del data science; analitzarem les transformacions que està patint la propietat privada en el context del objectius del mil·leni; estudiarem l’habitatge en el context de la ciutat i del territori (viure en comunitat, rehabilitació energètica i control de renda, habitatges perfilats i rol dels i les professionals immobiliaris, proptech i tokenització digital, habitatge rural, habitatge assequible per a minories en exclusió residencial, disseny de marc legal per als gestors/es d’habitatge social); revisió de contractes en clau històrica i/o europea (doble mandat, compravenda) i drets reals temporals; una proposta de revisió de la matèria civil des de la perspectiva de gènere i la re-coordinació institucional; i una revisió transversal de l’alineament del Dret privat amb els ODS de Nacions Unides.

6. Recerca 2023-2025

Fins ara, la nostra recerca en l’àmbit del Dret Privat s’ha caracteritzat per ser innovadora i transformativa, contribuint a la sostenibilitat i amb un alt grau de transferència (ex. 144.6 milions de persones coneixen la nostra recerca pels mitjans de comunicació en el període 2017-2021) i d’impacte social (ex. elaboració de lleis que afecten a +47 milions de persones), ajudant a millorar la vida de les persones. Aquesta peculiaritat ens distingeix de molts grups de recerca de l’àmbit jurídic i la volem potenciar a partir d’ara, concentrant-nos en la reducció de les desigualtats, tal i com mostrem a la Figura 2 (entre parèntesi, l’investigador o investigadora responsable, però hi participaran nombrosos membres del Grup de recerca a cada branca).

  1. Línia “transversal”. Una nova recerca en Dret privat, adaptada a les necessitats socials.

1A. Una línia bàsica és procurar comprendre millor què és fer recerca en Dret, especialment en Dret Privat. Precisament un dels problemes dels nostres grups de recerca és que sovint publiquen treballs repetits, sense suficient fonament o sense utilitat a la societat (Nasarre i Caballé, 2018) o d’utilitat només a determinats advocats/des o jutges/sses (Andrés Ibáñez, 2021). El rol del jurista acadèmic al nostre món està en qüestió (Nieva i Dondi, 2019) i sovint s’ha oblidat que és la nostra obligació cercar una millor organització de la comunitat, cercar la veritat i tenir com a finalitat cercar l’ideal de Justícia (De Castro, 1942). Amb aquesta línia de recerca volem marcar uns paràmetres sòlids des dels quals desenvolupar més eficientment la nostra recerca al servei de la societat.

1B. Aproximació científica a la recerca en Dret: Dret i data science. A les metodologies tradicionals del Dret (ex. anàlisi dogmàtic, sociològic, comparat, històric) s’hi afegeix ara a la nostra recerca la ciència de dades, que permet l’anàlisi massiu de sentències judicials per a predir canvis legals, socials i jurisprudencials en el Dret privat, alhora que condueixen a impactes socials mesurables. Aquesta nova metodologia ja s’ha consolidat en el marc del projecte DaSiHo en l’àmbit de l’habitatge (Garcia i Nasarre, 2022) i es vol traslladar a d’altres matèries iusprivatistes.

1C. El Dret privat en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides per l’Agenda 2030,  doncs sovint s’aborden només des de l’àmbit del dret públic. Seran especialment contemplats l’ODS 16 (Font, 2020); l’ODS 5(veure línia 3A); l’ODS 10 (Marín, 2021a,2021b; Font, 2021a); l’ODS 11 (Nasarre, 2020; Marín, 2021c; veure línies 2A i 2B); i l’ODS 12 (Font, 2021; CEFJE, 2021; veure línia 3C).

  1. Línia “Un nou paradigma per als drets reals”.

2A. La propietat privada: un dret resilient. El dret a la propietat privada està i ha estat sempre en constant canvi. Tot i amb això, ha demostrat una gran resiliència i adaptabilitat segons els entorns constitucionals, polítics i socials (Argadoña, 2015). Però la societat actual presenta reptes mai vistos, que estan vinculats a la generació mil·lenial i la Z, a l’economia col·laborativa i de plataforma (Font, 2018a), a la crisi sistèmica, a les noves tecnologies, al binomi superpoblació/envelliment poblacional i als nous valors que s’han promogut als països europeus i els ODS 2030 (Kreickzer-Levy, 2017). La finalitat d’aquesta línia és fer una taxonomia actualitzada de la propietat privada i comprendre el seu rol al món actual.

2B. Habitatge, ciutat i territori . En aquesta línia plantegem 4 branques de recerca. La primera (2B1) està dedicada a una anàlisi multidisciplinària de la problemàtica de l’habitatge urbà i rural al nou paradigma creat després de les crisis acumulades de 2007 i 2020 (Nasarre, 2020b; CEFJE, 2021). En concret, farem especial èmfasi en el marc normatiu de les comunitats de propietaris com a manera d’organització per excel·lència del “viure aglomerats i en vertical” i es prestarà especial atenció als left behind, aquells que es troben en diverses situacions d’exclusió residencial, com ara les persones en situació de sensellarisme (inclòs l’ocult), els millennials i la generació Z, el dret universal a la ciutat dels que menys poden i analitzarà el complex procés de transició a la vida cap al món rural dels expulsats (Muñiz, 2013). D’aquí se’n deriva la segona branca (2B2) dedicada a l’”habitatge perfilat”, és a dir, que donen resposta a les necessitats de cada persona (funcionals, culturals, religioses, gènere, mediambientals) i a les problemàtiques mediambientals actuals (McCormick, Schwartz and Passerini, 2019; Burciaga, 2020). La tercera (2B3), dedicada a la rehabilitació energètica, analitzarà com les facultats de les parts en un contracte de lloguer o la inclusió de controls de renda, previstos en el projecte de Llei d’habitatge 2022, poden impedir les polítiques europees de millora de l’eficiència energètica (Pacte Verd Europeu, 2019) i el rol que les noves tecnologies, com la blockchain i la “tokenització”, poden tenir en cofinançar la rehabilitació dels habitatges per a aquelles famílies més vulnerables. La quarta branca (2B4) vol transformar la formació dels professionals i les professionals immobiliaris (sector públic i privat) a Europa, aplicant els resultats del projecte europeu Housing+ que acabarà el 2023 i analitzant els nou contracte català del “doble mandat”.

  1. Línia “Dret transformatiu de les persones i les coses”

3A. Dret privat i gènere: violència vicària i violència institucional (A. Giménez i C. Villó). La investigació recaurà especialment en la protecció de les víctimes i la necessitat de proposar solucions als problemes que es produeixen en l’àmbit del dret privat, especialment en el dret  de família. Precisament, la descoordinació entre l’àmbit civil i penal impedeix en gran part dotar de la correcta protecció a les víctimes; tant a les dones com als i les menors.

3B. Aprofundiment en les titularitats temporals del dret de propietat, que es caracteritzen per la nota de la certesa de la temporalitat i perquè, una vegada arriba el termini, el bé fa trànsit a un tercer, de manera que la tutela dels drets d’aquest tercer suposa una restricció de les facultats del propietari, a diferència del que, per exemple, passa a la propietat superficiària. Són situacions com: el fideïcomís a termini, el llegat a termini, suspensiu o resolutori, la condició subjecta a termini resolutori, i la donació amb clàusula de reversió. Totes elles seran objecte d’anàlisi.

3C. Transformant el Dret contractual. El Dret contractual es troba immers en un procés de transformació tant a nivell autonòmic (desenvolupament del Llibre 6è del Codi civil de Catalunya), com estatal (Projecte de Llei d’Habitatge 2022 i protecció dels consumidors) i internacional, amb els reptes de la recerca de l’equilibri entre les parts contractuals (ex. no discriminació; clàusules estabilitzadores, etc.) i la contractació electrònica (ex. turisme i plataformes digitals) i a través d’smarts contracts, la IA i blockchain. En el marc d’aquest procés transformatiu, el repte d’aquesta línia serà com salvaguardar els principis bàsics del dret contractual (ex. pacta sunt servanda, lliure autonomia de la voluntat i llibertat de forma, elements romanístics i europeus del contracte de compravenda, l’economia de plataforma) i, alhora, trobar un equilibri entre els drets i les obligacions de les parts contractuals (ex. consumidors i usuaris, tot i evitant-ne la discriminació) i nous ciutadans (robots).

            Donat que aquests temes plantegen importants reptes a la nostra disciplina i a la societat, tenim l’obligació de persistir en escalar la recerca i optimitzar la transferència dels resultats, que organitzarem de la següent manera:

1. Co-creació interdisciplinària de les línies de recerca. Algunes de les línies (1B, 2B, 3A) compten ja amb finançament per als propers anys (veure llistat de projectes vius). Els projectes de recerca estan composats per investigadors i investigadores interdisciplinaris (economistes, sociòlegs/sociòlogues, geògrafs/geògrafes, físics/físiques, etc.), la qual cosa garanteix que les normes que proposem són admissibles des d’altres perspectives i poden tenir viabilitat pràctica. Per a la resta, cercarem finançament multinivell, especialment amb els i les nostres partners internacionals habituals, procurant liderar o, almenys, participar en algun altre projecte europeu.

2. Insistir en la transferència de la recerca multinivell:

a) Internacional i nacional. Aquests darrers anys hem pogut assessorar el Govern d’Alemanya i al Govern d’Espanya en l’elaboració de normes i de polítiques, i hem estat cridats a comparèixer com a experts pel Parlament de Catalunya i pel Congrés de Diputats. Persistirem en la participació d’informes encarregats per organismes europeus (FEPS, 2021; ICF/Comissió Europea, 2020; EU Science Hub, 2018).

b) Català. Continuar amb la creació de normes de Dret privat innovadores a través de la Comissió de Codificació de Catalunya (Drs. Bosch i Florensa). Està previst seguir desenvolupant el dret civil català completant el llibre 6è del Codi civil de Catalunya, amb la important regulació de l’arrendamnet de coses, que ha d’incloure el d’habitatge en les seves diverses modalitats.

c) Local. Seguirem traslladant els resultats de la recerca a les polítiques públiques en l’àmbit municipal, contribuint a l’elaboració de Plans local d’habitatge i d’actuació municipal, començant ara pels d’Ascó i el de Cabacés. La qualitat en la transferència de coneixements la garanteix fer-la a través de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV(https://housing.urv.cat/), dirigida pel Dr. Nasarre (2013-2021) i a partir del 2022 pel Dr. Simón. És la primera al món del seu tipus i és sòcia de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Compta amb 12 socis públics i privats amb els que col·labora habitualment. La Càtedra ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat en 35 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals. Ha format en habitatge a més de 10.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 181.2 milions de persones. Seguirem en aquesta línia.

3. I, naturalment, prosseguirem en l’organització i participació en esdeveniments científics nacionals i internacionals (com ENHR – European Network for Housing Research), ajudats pels nostres partners estructurals i projectes de recerca finançats. Només el Dr. Nasarre, l’IP del grup, n’ha dirigit 58.

7. Bibliografia

Burciaga, U. M. (2020) “Sustainability assessment in housing building organizations for the design of strategies against climate change”. HighTech and Innovation Journal, 1(4), 136-147.

Caballé Fabra, G. (2021) La intermediación Inmobiliaria ante los nuevos retos de la vivienda, Tirant lo Blanch, Valencia.

Colantonio, A. (2010) “Urban social sustainability themes and assessment methods”. Proceedings of the Institution of Civil Engineers-Urban Design and Planning, vol. 163, no 2, 79-88.

Del Pozo Carrascosa, P. (2018) “El contracte de mandat en el Codi Civil de Catalunya”, a Revista Catalana de Dret Privat, Societat Catalana d’Estudis Jurídics, vol. 18, p. 11-45. ISSN (ed. impresa). DOI: 10.2436/20.3004.02.102

EU Commission. (2018) Energy efficiency upgrades in multi-owner residential buildings: Review of governance and legal issues in 7 EU Member States. EU Science Hub.

Font-Mas, M. (2018) “El contrato internacional de arrendamiento de bienes inmuebles en la Unión Europea”, a Muñiz Espada, E. Nasarre Aznar, S. Rivas Nieto, E. Urquizu Cavallé, A. (Dirs.), Reformando las tenencias de la vivienda. Un hogar para todos, Tirant lo Blanch, Colección Derecho de la vivienda, València, 459-488.

  • Font-Mas, M. (2018) “Plataformas de Capital versus Plataformas Sociales en la Economía Colaborativa: Punto de vista jurídico internacional”, Working paper CIRIEC 2018/12. http://www.ciriec.uliege.be/wp-content/uploads/2019/02/WP2018-12.pdf
  • Font-Mas, M. (2020) “Los obstáculos de una demanda civil de responsabilidad transnacional por violación de derechos humanos: desde la perspectiva del titular del derecho”, Cuadernos Europeos de Deusto, 63/2020, 113-151. (doi: http://dx.doi.org/10.18543/ced-63-2020pp113-151)
  • Font-Mas, M. (2021) “El ejercicio de la libre circulación y la eliminación de los requisitos de autentificación y traducción de determinados documentos públicos: el Reglamento (UE) 2016/1191”, a D. Marín Consarnau (Dir.), Retos en inmigración, asilo y ciudadanía, Perspectiva Unión Europea, internacional, nacional y comparada,  Marcial Pons, Madrid, 189-210.
  • Font-Mas, M. (2021b) “Normas imperativas españolas en los contratos internacionales de alojamiento de vivienda de uso turístico en la economía ‘colaborativa’ de plataformas digitales”, Jiménez Blanco y A. Espiniella Menéndez (Dirs.), Nuevos escesarios del Derecho internacional privado de la contratación, AEPDIRI. Tirant lo Blanch, Valencia, 498-528.https://digibuo.uniovi.es/dspace/bitstream/handle/10651/57807/LIBRO%20V%20SEMINARIO%20AEPDIRI.pdf?sequence=5&isAllowed=y

Font-Mas, M., Marín Consarnau, D., Lambea Llop, N. i Canales Gutiérrez, N. (2022) “La regulació catalana sobre les plataformes digitals d’habitatge d’ús turísitc (HUT) i el seu encaix en la normativa i la jurisprudència de la Unió Europea”, Estudi CEFJE.

Garcia-Teruel, R.M. (2018) “Renovation of residential housing stock under tenancy law: a comparative perspective between Southern and Central European countries”, a Bargelli i Heitkamp, New Developments in Southern European Housing after the Crisis. Pisa University Press, Pisa, 197-216.

  • Garcia-Teruel, R.M. (2020) “Legal challenges and opportunities of blockchain technology in the real estate sector”. Journal of Property, Planning and Environmental Law. Special Issue: Blockchain and PropTech opportunities and challenges for land registration and land uses, Vol. 12, Iss. 2, 129-145.

Garcia Teruel, R.M. i Nasarre Aznar, S. (2022) “Quince años sin solución para la vivienda. La innovación legal y la ciencia de datos en política de vivienda”. Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, núm. 789, 183-224.

Giménez Costa, A. (dir.) (2019)  Las respuestas del derecho ante la violencia de genero desde un enfoque multidisciplinar. Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor.

  • Giménez Costa, A. (dir.) (2022) Obligacions derivades de la violència institucional a l’àmbit judicial.Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Barcelona.

Grinlinton, D. Prue, T., (eds.) (2011) Property rights and sustainability: the evolution of property rights to meet ecological challenges. Brill.

Harari, N. (2018) 21 Lessons for the 21st Century. Random House.

Hoffmann-Riem, W. (2016) Innovation und Recht-Recht und Innovation: Recht im Ensemble seiner Kontexte. Mohr Siebeck, Tübingen.

Lambea Llop, N. (2022) La gestión de la vivienda social en clave europea. Tirant lo Blanch, València.

Marín Consarnau, D. (2018) “La residencia habitual en el Reglamento (UE) 650/2012 como manifestación de la libertad de testar: problemas y pautas para su determinación”, a Vaquer Aloy, A., Sánchez González, M.P., Bosch Capdevila (coord.), E., La libertad de testar y sus límites.  Marcial Pons, Madrid, 445-474.

  • Marín Consarnau, D. (2018b) “Las relaciones internacionales de trabajo en la economía de plataforma”, a Balcells, J., Batlle, A., Delgado, A.M., Fernández, A., Fiori, M., Galindo, R., López, L. Marsan, C., Pifarré, M.J, Vilasau, M., Collaborative economy: challenges and opportunities. Huygens, Barcelona, 82-100.
  • Marín Consarnau, D. (2019) “El diálogo sordo entre el TJUE y el Derecho de extranjería: del Reino Unido al caso español”, a Cuadernos de Derecho Transnacional, vol. 11, núm. 2, 270-293.
  • Marín Consarnau, D. (2021) “Brexit y la puesta en escena de los programas de Residence by Invesment (RBI) o Citizenship by Invesment (CBI)”, a Górriz López, C. (coord.), Brexit y libertad de establecimiento: Aspectos fiscales, mercantiles y de extranjería. Atelier, Barcelona, 293-316.
  • Marín Consarnau, D. (2021b) “Movilidad internacional e inversión inmobiliaria extranjera en la UE: especial referencia al programa español desde un enfoque de desarrollo sostenible”, a La Ley Unión Europea, núm. 98, 1-20.
  • Marín Consarnau, D. (2021c) “Nuevos y heredados desafíos en el contexto del regreso al país de origen del ciudadano de la Unión y su família”, a REDI, 73, 2, 131-146.

Marín Consarnau, D. i Rivas Nieto, E. (2018) “Golden visa por inversión en inmuebles, residencia y tributación: ¿una cuestión resuelta?”, a RCYT. CEF, núm. 428, 5-40.

McCormick, L., Schwartz, A., i Passerini, C. (2019) “Housing for people with disabilities: A review of state Olmstead and HUD consolidated plans”, Journal of Planning Education and Research.

Michaels, R. Ruiz Abou-Nigm, V. Van Loon, H. (2021) The Private Side of Transforming our World – UN Sustainable Development Goals 2030 and the Role of Private International Law. Max Planck Institute: Intersentia.

Nasarre Aznar, S. i Molina-Roig, E. (2017) “A legal perspective of the current challenges of the Spanish residential rental market”. International Journal of Law in the Built Environment, vol. 9, Iss. 2, 108-122.

Nasarre Aznar, S. (2018) “Collaborative housing and blockchain”, Administration, vol. 66, no. 2, 59–82.

  • Nasarre Aznar, S. (2020) Los años de la crisis de la vivienda: de las hipotecas subprime a la vivienda colaborativa. Tirant lo Blanch, València.
  • Nasarre-Aznar, S. (2020) “Llueve sobre mojado: el problema del acceso a la vivienda en un contexto de pandemia”. Revisa Derecho Privado y Constitución, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, núm. 37, 273-308.

Nasarre-Aznar, S. i Simón Moreno, H. (2020) “Housing not for all: the lack of universal accessibility to housing in multi-unit buildings in Spain, Sweden and Germany”. Journal of Property, Planning and Environmental Law. Vol. 12, Iss. 1, 35-54. https://doi.org/10.1108/JPPEL-05-2019-0028

Ricart Martí, E. i Gómez Buendia, C. (2022) “Patrimoni cultural local”, a Règim jurídic dels governs locals de Catalunya, 2ª Ed., Tirant lo Blanch, València, 1435-1460.

Simón Moreno, H. (2020) “Las cooperativas de viviendas en régimen de cesión de uso: ¿una alternativa real a la vivienda en propiedad y en alquiler en España?”. REVESCO. Revista de Estudios Cooperativos, núm. 134, 1-17.

  • Simón Moreno, H. (2021) La ocupación de viviendas sin título habilitante y los derechos fundamentales y humanos en conflicto, Revista Critica de Derecho Inmobiliario, núm. 786, 2165 – 2212.

Villó, C. (2022) “Las medidas civiles para la protección de los hijos e hijas víctimas de violencia de género. Especial referencia a la reforma del régimen de visitas introducida por la Ley 8/2021, de 2 de junio”, a La prueba de la violencia de género y su problemática judicial. Wolters Kluwer, Madrid.

Voytenko, Y, et al. (2016) “Urban living labs for sustainability and low carbon cities in Europe: Towards a research agenda”, Journal of cleaner production, 123, 45-54.