Títol: Liquid Housing: Addressing the housing “liquefaction” process after three crises: a pilot case in the city of Tarragona
Entitat finançadora: FutuResilience Project. European Union’s Horizon Europe research and innovation programme under gran agreement No 10109445 (https://futuresilience.eu)
Coordinació: Dr. Héctor Simón Moreno (Càtedra UNESCO d’habitatge de la
URV)
Socis: Càtedra UNESCO d’habitatge de la URV, Universitat NUI Galway
Duració: 1 any
La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha estat escollida pel Projecte europeu FutuResilience per portar a terme un projecte pilot a la ciutat de Tarragona.
L’objectiu principal del projecte, que compta amb el suport i la col·laboració del Servei Municipal d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, és examinar i comprendre el fenomen del “Liquid Housing” a la ciutat de Tarragona, que es caracteritza per la idea que gairebé qualsevol cosa es pot considerar avui dia com un habitatge adequat. Aquest fenomen és la conseqüència de la crisi financera mundial de 2007 i les crisis derivades de la COVID-19 (2020-2021) i la inflació de 2022. En efecte, els processos d’urbanització, la despoblació rural i l’escassetat d’habitatge social i assequible han contribuït a que l’habitatge no sigui assequible per a les famílies amb menys ingressos a les principals àrees urbanes. Els poders públics, en comptes d’impulsar una propietat de l’habitatge assequible i tan distribuïda com sigui possible, han optat durant els darrers 15 anys en oferir a les llars menys benestants títols cada cop més febles, evolucionant des de la propietat d’un habitatge al lloguer, el cohousing i la okupació d’habitatges. La distinció entre el qué és un “habitatge” (amb un títol clar, estabilitat, qualitat i adequació) i un “refugi provisional” s’ha tornat cada cop més difuminada. Exemples i manifestacions del fenomen del “Liquid Housing” són les situacions d’okupació, el sotsarrendament il·legal, el lloguer compartit forçós, els habitatges sobreocupats o deficients i els habitatges buits, molts dels quals son reconeguts internacionalment com situacions de sensellarisme ocult.
El projecte pilot pretén examinar i comprendre aquestes manifestacions del fenomen del “Liquid Housing” des d’un enfocament interdisciplinari i internacional, un repte que afecta al dret a l’habitatge i la dignitat humana, però també a d’altres drets com el dret de propietat privada o la vida privada i familiar. Si bé a nivell local existeixen estratègies per abordar aquesta problemàtica, les dificultats per detectar aquest fenomen i la manca de polítiques efectives d’habitatge dificulten la capacitat i la resiliència del municipi per abordar aquesta problemàtica, que va més enllà del propi dret a l’habitatge ja que també pot tenir implicacions socials, econòmiques, polítiques i ambientals per a la societat.
Això implica la recollida de dades estadístiques, la realització del treball de camp, la implicació de les parts interessades i la formulació de recomanacions polítiques basades en els escenaris futurs identificats. L’objectiu és aportar evidències empíriques, conscienciar i proposar solucions per abordar la complexitat del fenomen del “Liquid Housing”.
Més informació a: https://futuresilience.eu/future-resilience-labs/liquidhousing
Per a obtenir dades, la Càtedra ha engegat un qüestionari, que ens permetrà obtenir i analitzar dades essencials per aquest projecte i poder treballar amb possibles solucions. La vostra participació és fonamental, ja que el seu coneixement i observació directa de la comunitat ens pot proporcionar elements significatius que altrament podrien passar desapercebuts.
Us demanem que respongueu a les següents preguntes en qualitat de membre de la junta del vostre edifici. No us portarà més que uns minuts.
Enquesta junta comunitat: https://forms.office.com/e/wCkb7AhFpx
D’altra banda, també volem comptar amb l’opinió de la ciutadania i, per això, hem dissenyat un segon qüestionari que ens agradaria que pogués reenviar totes les persones de la vostra comunitat i contactes que visquin a Tarragona. També podeu respondre com a persona resident a la ciutat (en aquest cas no com a membre de la junta sinó com a ciutadà/ana).
Enquesta ciutadania: https://forms.office.com/e/7TDAXd2h87
Agraïm per avançat el seu temps i la seva ajuda en la difusió.
El primer workshop del Lab va tenir lloc dimecres 19 de juny al Palau de Congressos de Tarragona. El Dr. Padraic Kenna, director del Centre de Dret, Drets i Política de l’Habitatge de la Universitat de Galway (també soci del projecte), va ser el ponent principal amb una presentació titulada “El dret a l’habitatge i els tipus d”habitatge líquid’: com aconseguir la resiliència?”. El Dr. Kenna va emfatitzar que la resiliència en aquest camp implica no només proporcionar habitatge assequible i seguretat de tinença a les persones afectades per l’habitatge líquid, sinó també empoderar-les i educar-les amb les habilitats socioeconòmiques pertinents i abordar les seves necessitats de manera holística a través de les autoritats públiques.
El workshop va reunir 25 participants de diverses institucions (per exemple, fundacions, administració pública, associacions professionals, organitzacions del sector social, associacions de veïns, món acadèmic, etc.), que van discutir en grups focals els factors subjacents que poden explicar el fenomen de l’habitatge líquid i van avaluar escenaris futurs per a cada factor. Aquests factors es van identificar a partir d’entrevistes realitzades amb parts interessades i evidències científiques sobre el tema. Com s’ha observat, la manca d’una política multinivell coherent i les característiques personals i sociodemogràfiques es van identificar com els factors amb més impacte i incertesa. Altres, com ara la situació legal irregular o la manca de suport familiar i xarxes de solidaritat, es van classificar com a factors d’alt impacte però amb poca incertesa. Mentrestant, la insuficiència de recursos públics i prestacions socials i els ingressos insuficients per cobrir les despeses d’habitatge es van classificar com a factors d’impacte i incertesa mitjans/alts, mentre que els baixos nivells educatius i la burocràcia i la digitalització es van considerar que tenien un impacte i una incertesa mitjans.
A continuació, es va demanar als participants que treballessin en projeccions per a cada factor a la segona part del taller utilitzant el mètode Tetralemma.
El segon workshop del Lab va tenir lloc el dijous 10 d’octubre de 2024 a la Universitat Rovira i Virgili. El taller va reunir 20 participants de diferents institucions, que van treballar en tres grups focals per desenvolupar escenaris bàsics combinant les projeccions de factors elaborades al primer taller. Es va assignar un mínim de tres hores a aquesta sessió, però finalment va durar tres hores i mitja.
Es van discutir tres escenaris entre els tres grups focals. Donada la importància dels factors identificats, el primer escenari es va centrar en la política d’habitatge, donant lloc a cinc subescenaris diferents. Estratègicament:
• El primer grup va començar amb l’escenari 1, on l’absència d’una política d’habitatge condueix a una societat de propietaris rics i inquilins pobres, amb la desaparició de la classe mitjana.
• El segon grup es va centrar en l’escenari 3, on la manca d’una política d’habitatge adequada afecta el mercat immobiliari.
• El tercer grup va analitzar l’escenari 2, un de més favorable, en què s’aconsegueixen augments pressupostaris, una millora de la coordinació entre les administracions i un millor accés a l’habitatge.
Aquesta configuració va permetre diferents punts de partida: dos escenaris que van evolucionar com s’esperava però amb impactes diferents (en la societat i els individus en un cas, i en el mercat immobiliari en un altre), i un escenari que es va diferenciar dels altres. Pel que fa a les discussions estratègiques, els participants van abordar l’impacte de cada escenari en la societat en conjunt, les seves institucions i els ciutadans. Les preguntes guia van ser: a) Com afecta aquest escenari la societat en conjunt? Qui se’n beneficia i qui està en desavantatge?; b) Com afecta aquest escenari específicament la vostra institució? Com serien les vostres operacions diàries?; c) Com afecta aquest escenari els ciutadans en general, en particular aquells que pateixen sensellarisme ocult?
Finalment, es va demanar a cada grup que resumís el seu escenari en una sola frase.
El tercer workshop sobre disseny de polítiques per al Liquid Housing Lab va tenir lloc el 22 de gener de 2025 a Tarragona, amb l’objectiu d’identificar polítiques que puguin fomentar la resiliència com a preparació per als quatre escenaris desenvolupats al segon taller. El taller va reunir 20 participants de diferents institucions, que van validar en grups focals 21 polítiques d’habit
atge extretes de la Base de Coneixement del projecte FutuResilience, altres iniciatives europees i pràctiques de diverses regions d’Espanya.
