La tributació de l’habitatge en el món local
Entitat finançadora: Diputació de Tarragona (Conveni marc 2020/2023)
Coordinació del projecte: Dra. Estela Rivas Nieto.
Investigadors/es: Santiago Ariste Castaño, Dra. Gemma Caballé Fabra, Dra. Rosa Maria Garcia Teruel, Dra. Núria Lambea Llop, Dr. Carles Pedreño López, Dra. Maridalia Rodríguez Padilla, Dr. Héctor Simón Moreno, Irene Suau Solé.
Partim de que el territori de la província de Tarragona té problemes en les polítiques d’habitatge causades pel despoblament, la falta de rehabilitació dels habitatges i dels edificis, la falta d’eficiència energètica, l’envelliment de la població i l’accessibilitat universal, la falta d’accés a un habitatge assequible per a col.lectius vulnerables i els habitatges d’ús turístic, entre d’altres patologies.
Per tant, aquest projecte vol analitzar com la tributació pot ajudar a pal.liar aquestes situacions.
La propietat d’un habitatge és un clar índex de capacitat econòmica de les persones. Però a més a més, com indica l’art. 31.1 de la Constitució, tots han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just. És a dir, el tributs tenen una finalitat fiscal de cobertura de les despeses públiques, però també poden servir com a instruments de la política general i atendre a la realització dels principis constitucionals, com per exemple, el medi ambient (art. 45 de la Constitució) i l’habitatge (art. 47 de la Constitució).
En aquest context, la fiscalitat és un element transversal en totes les potencials actuacions en polítiques d’habitatge, ja sigui com un incentiu positiu (fomentant la rehabilitació, l’eficiència energètica, la mobilització d’habitatges buits, la cessió d’habitatges a la borsa de lloguer social, etc) o negatiu (recàrrecs als habitatges buits) de forma que el seu estudi és imprescindible per a l’èxit de qualsevol política d’habitatge a nivell local.
