Tokenització de drets reals

En el marc del nou fenomen de l’economia col·laborativa, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha concedit a diversos investigadors de la Càtedra UNESCO d’Habitatge un nou projecte de recerca titulat “La tokenització de drets reals en la regulació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya” (Ordre JUS/113/2018), i que es desenvoluparà al llarg del 2019.

Les noves generacions (Millennial, Generació Z) tenen més aversió als tràmits burocràtics per adquirir un habitatge que les anteriors. La immediatesa que ens ha aportat la digitalització ha provocat que els nadius digitals desitgin resultats ràpids en tots els àmbits de la vida, un fenomen denominat instant gratification. Però encara que aquesta característica dels nadius digitals té certs avantatges, sobretot a nivell laboral, els processos amb burocràcia seran cada vegada més rebutjats.

Això ha estat vist per diverses empreses tecnològiques de tot el món, que han centrat els seus models de negoci en la smart property, desenvolupant aplicacions per evitar els tràmits burocràtics en l’adquisició d’un habitatge i prometent a les noves generacions la possibilitat de ser propietàries d’un immoble (o de part d’ell) simplement utilitzant l’Smartphone. Per dur-ho a terme, aquestes fintech utilitzen el mètode de la “tokenització”, pel qual es creen unes fitxes virtuals –els tokens o colored coins– que representen un determinat dret sobre un bé moble o immoble. Així, amb la simple obtenció d’una o diverses fitxes virtuals, s’estaria adquirint el dret que porten aparellat, per exemple, la propietat o fins i tot un dret real limitat sobre l’immoble. D’igual forma, el que disposi d’un tokenpodrà desprendre’s del seu dret amb la simple transmissió d’aquesta fitxa digital a una altra persona. I tot això a través d’una simple aplicació que es beneficia dels avantatges de la tecnologia blockchain i dels smart contracts.

Com ja ha passat amb el bitcoin, la “tokenització” de béns presenta diversos reptes per als operadors jurídics. És per aquest motiu que el projecte de recerca aprofundeix en la compatibilitat d’aquesta nova pràctica amb les disposicions de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals (CCC), destacant les oportunitats d’aquesta tecnologia per permetre transaccions immobiliàries més àgils, eficients i assequibles, però evitant els possibles riscos per als adquirents. Algunes de les qüestions que es resoldran pel nostre equip d’investigació seran les següents: Quina és la naturalesa jurídica dels tokensque proporcionen drets sobre determinats béns? Quin tipus de béns poden arribar a representar-se amb ells? En les actuals propostes, quin tipus de dret –real o personal– s’està atorgant als adquirents d’aquestes fitxes virtuals? Com es resoldran els possibles conflictes de titularitat entre els adquirents de tokensi les altres persones que, de forma registral o extra-registral, consten com a titulars? Com es pot assegurar el compliment de les disposicions imperatives del Codi civil de Catalunya, en la mesura que aquests tokenssón creats amb un codi informàtic? D’acord amb el CCC, es pot transmetre la propietat d’un bé amb la simple transmissió d’un token? Quines obligacions tributàries comporta la titularitat d’un token? La resolució de les anteriors qüestions permetrà als investigadors del projecte proposar millores a nivell legislatiu, per exemple, amb una possible modificació del CCC o de la normativa tributària.

L’equip d’investigació és interdisciplinari. A part dels investigadors de la Càtedra d’Habitatge, el Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, el Dr. Héctor Simón Moreno, la Dra. Estela Rivas Nieto i la Dra. Rosa M. Garcia Teruel, s’ha incorporat al projecte la Dra. Cristina Pérez Solà, informàtica especialista en criptomoneda i privadesa, reforçant així la col·laboració entre els grups de recerca Housing Research Group i el CRISES de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta perspectiva interdisciplinària permetrà que l’equip analitzi aquesta pràctica tecnològica no només des d’un punt de vista legal, sinó també informàtic, examinant els codis dels tokens per a determinar quins drets i deures estan assumint els adquirents.