Projecte Eurohipoteca

banda_logoDes de l’any 2003, diversos investigadors espanyols van iniciar el “Projecte Eurohipoteca” que té com a finalitat seguir la recerca iniciada els anys 60 a Europa i continuada per diversos investigadors, com el Dr. Otmar Stöcker o la VdP, en relació a la creació d’una hipoteca comuna a Europa, la “eurohipoteca”. Aquest grup a contribuït a publicacions com les “Basic Guidelines for a Eurohypothec” (Varsòvia, 2005) o l’aparició de l'”eurohipoteca” al Llibre Verd de la Unió Europa sobre la creació d’un mercat hipotecari a Europa (2005). Els resultats van influir en diverses reformes legislatives del mercat hipotecari tant a França (2006) com a Espanya (2007), en la creació de la Hipoteca Centreamericana i en dotzenes de treballs científics.

A continuació es reprodueix la plana web originària del grup (www.eurohypothec.com). Per a més informació, veure també això i això.

Origen de l’Eurohipoteca

El desig de crear un dret real de garantia comú a tota Europa (eurohipoteca) és pràcticament tan antic com la pròpia creació de les Comunitats Europees.

El primer treball el va realitzar el Prof. Claudio Segré als anys 60 per encàrrec de les institucions comunitàries, tot i que mai va arribar a aplicar-se. Ja a la dècada dels 70, el Max Planck Institut für ausländisches und internationales Privatrecht d’Hamburg va realitzar un informe (1971) sobre la necessitat d’harmonització de la hipoteca a Europa, que va ser seguit per un informe sobre el crèdit hipotecari de la Federació Bancària de la Comunitat Econòmica Europea (1973), on es va defensar la figura de la hipoteca de propietari com a possible via d’aquesta harmonització.

La denominació “eurohipoteca”, que hem acollit per aquest projecte, va ser establida per la Unió del Notariat Llatí en un informe que va desenvolupar al 1987 i que va remetre a la Comissió Europea i que per primer cop va prendre com a model la Schuldbrief suïssa com a hipoteca comuna.

Des de llavors, l’harmonització d’una hipoteca per a tota Europa ha quedat a mans doctrinals, desenvolupant diferents treballs, sobretot d’autors alemanys com WEHRENS, STÖCKER, WACHTER i BERNSTORFF. El debat doctrinal es centra en diferents qüestions relatives a l’eurohipoteca, entre les que es poden destacar les propostes relatives a una eurohipoteca de caràcter depenent o independent, sobre si ha de regular-se per complet des de la normativa comunitària, la seva possible incorporació al hipotètic Codi Civil Europeu, etc. A això s’ha d’afegir la carència d’un anàlisi financer sobre quines avantatges comportaria un dret real d’hipoteca comuna a tota Europa, a part de complir amb els preceptes de l’art. 3 i 67 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

En els últims temps, la qüestió de la hipoteca a nivell d’Europa ha tingut especial interès en el si de la Federació Hipotecària Europea (www.hypo.org) que ha creat diverses comissions i ha encarregat informes, tot i que ni les primeres han sigut fructíferes (excessius interessos particulars estatals) ni els segons són suficientment encertats.

Per tant, l’eurohipoteca ha preocupat a nivell europeu des de fa 40 anys però de moment no existeix cap grup d’investigació paneuropeu dedicat específicament a tractar la problemàtica que aquest dret real de garantia comporta, a l’estar directament lligat a la terra i a la idiosincràsia de cada Estat, a diferència del que succeeix amb els contractes i amb la responsabilitat per danys. Es denota, doncs, la falta d’un grup d’investigació específic sobre la hipoteca a Europa.

Els treballs a nivell oficial a Europa no han arribat a cap conclusió definitiva i encara no hi ha unanimitat en la doctrina sobre quin és el millor model d’hipoteca per a que encaixi amb els diversos ordenaments europeus i que serveixi als interessos del mercat transnacional.

Objectius de la recerca

Aquest grup de recerca té tres objectius principals:

1-    Establir la necessitat i adequació de l’existència d’una hipoteca comuna per tota Europa. El fet que les hipoteques nacionals són eficients als seus respectius països no significa que siguin també eficients quan asseguren crèdits transnacionals (més de 14 tipus diferents d’hipoteques). Per tant, és un grup interdisciplinari (juristes i economistes). Ambdues disciplines faran una llista d’avantatges d’una eurohipoteca tant per creditors hipotecaris (institucions de crèdit) com per deutors hipotecaris (prestataris).

2-    Fer un treball comparatiu i científic sobre les diferents hipoteques per trobar el nucli comú de totes elles. També estan inclosos els països que s’incorporin a la UE a partir de 2004.

3-    Redactar un projecte de Llei/Directiva sobre la eurohipoteca, tenint en consideració: les necessitats de les lleis nacionals i l’eficiència de la nova institució (p.e. pot ser una hipoteca independent tot i que no sigui el model més estès a Europa). Aquest projecte serà adaptat a les teories econòmiques del Dret, i es trobarà una institució econòmicament i legalment eficient.

Situació actual del préstec transnacional a la UE

Una aproximació a la situació de la hipoteca a Europa pot veure’s al recent informe de la Federació Hipotecària Europea “Recommendations for the Improvement of the Efficiency of the Mortgage Collateral” (abril 2013).

La característica essencial entre els diferents models és el fraccionament que fa molt difícil que pugui existir un autèntic crèdit territorial paneuropeu i que, per tant, les entitats de crèdit no puguin competir en condicions d’igualtat a qualsevol estat membre (existeixen diferencies en el temps per la constitució, mode i autoritat competent) ni que, en conseqüència, els necessitats de crèdit puguin beneficiar-se d’això.

Tot i que a cada jurisdicció, el seu sistema pareix ser eficient, existeix espai per la millora, especialment en el temps de registre, despeses, simplicitat, transparència, accessibilitat als registres, transmissibilitat de les hipoteques i els exequatur entre jurisdiccions. Cada entitat de crèdit que decideix operar en un altre país ha de, necessàriament, informar-se prèviament dels requisits de la hipoteca en aquell país (fet que resulta encara més greujós amb la incorporació dels nous membres de la UE).

El model de hipoteca preponderant a Europa és el de la hipoteca accessòria al crèdit garantit en cada supòsit. Això comporta una sèrie de dificultats i rigideses que podrien superar-se amb la regulació d’una eurohipoteca de caràcter no accessori als crèdits garantits. Excepte a Suècia, Alemanya i Àustria, no existeix presència d’aquest tipus d’hipoteca a cap jurisdicció de la UE, cosa que dona avantatge comparatiu als estats que ja contemplen aquest tipus d’hipoteca:

  • La flexibilitat en poder negociar amb el crèdit, per una banda, i amb la hipoteca, per una altra.
  • La possibilitat d’assegurar diversos crèdits d’una mateixa entitat amb la mateixa hipoteca.
  • La possibilitat de realitzar préstecs sindicats amb menys despeses i més rapidesa.
  • La possibilitat que la hipoteca pugui transformar-se en un valor fàcilment negociable a nivell europeu.
  • Major refinançament hipotecari per part dels deutors hipotecaris, que podran fàcilment i sense costos canviar d’entitat de crèdit a aquella que li presti un millor servei.
  • Una de les preocupacions de la Federació Hipotecària Europea era la dificultat en la transmissibilitat de la hipoteca. La hipoteca independent pot fàcilment suplir aquest aspecte, ja que és extremadament àgil.
  • La hipoteca independent no substituirà a les hipoteques nacionals, sinó que seria una alternativa (opció) que tindrien les entitats de crèdit.

Significat social i econòmic de l’eurohipoteca

El total del crèdit hipotecari a la UE ascendeix a 3,9 billons €. Actualment, el percentatge de crèdit hipotecari transnacional concedit per les entitats de crèdit domiciliades als diferents estats membres és molt baix si ho comparem amb la quantitat de crèdits hipotecaris concedits al país on està domiciliada una determinada entitat de crèdit. Per tant, el potencial benefici que existeix per a totes les entitats de crèdit europees és enorme si es trobés un vehicle que possibilités i facilités la concessió de préstecs hipotecaris a tota Europa.

La poca utilització del crèdit hipotecari transnacional és deguda a les excessives despeses i dificultats amb que es troben les entitats de crèdit cada cop que pretenen realitzar un préstec per a un projecte, garantint-ho amb una hipoteca situada en un altre país, sobretot al concórrer amb les entitats de rèdit del país on està situada dita finca. Entre aquestes despeses es compta l’assessoria jurídica (doble despesa de juristes als dos territoris), financers (coneixement exhaustiu del mercat immobiliària estranger), pèrdua de temps en conèixer i dominar l’ordenament estranger per a la constitució i registre de la hipoteca, dependència de la norma estrangera sobre l’eficàcia, el risc i l’eficiència de la hipoteca (fortalesa de l’acció d’execució), etc.

En general, el crèdit hipotecari transnacional comporta avui dia una incertesa que provoca que qualsevol projecte que inclogui garantir el préstec amb la hipoteca sobre finca estrangera sigui excessivament car i que les entitats de crèdit europees no puguin competir en igualtat de condicions. Efectivament, les entitats de crèdit domiciliades al mateix país on es troba la finca que servirà de garantia al préstec tenen avantatja en base a la norma lex rei sitae (que domina les jurisdiccions europees) donat que les despeses financeres, jurídiques i de temps i els riscos són comlt menors que els que encara una institució de crèdit estrangera. Amb la eurohipoteca es pretén aconseguir una real transparència en el mercat hipotecari.

La eurohipoteca provocarà que:

  • Les entitats de crèdit entrin en una autèntica i real competència entre elles, sense tenir en consideració les barreres jurisdiccionals, donat que totes elles operarien sota un mateix dret real de garantia immobiliària.
  • L’obertura del mercat hipotecari i la creació d’un autèntic mercat hipotecari europeu atrauria a més oferents de crèdit hipotecari a cada Estat.
  • Un augment de competència entre entitats de crèdit i el major nombre d’oferents provocà necessàriament una disminució dels tipus d’interès als crèdits hipotecaris per als necessitats de crèdit (amb finalitats de vivenda o comerços) i una millora de les condicions.
  • Un augment dels préstecs sindicats entre diferents entitats de crèdit europees. La major facilitat en crear hipoteques paneuropees i la major flexibilitat de les mateixes (si s’opta per acollir el model de la hipoteca independent) fomentarà l’associació de diverses entitats de crèdit de tota Europa per dur a terme grans projectes d’interès comú conjuntament.
  • Les hipoteques resultaran més barates també per a les entitats de crèdit (menys costos notarials i registrals i menys temps), que redundarà necessàriament en els deutors hipotecaris.
  • Que les entitats de crèdit es beneficiïn d’una forta garantia, que serà la mateixa en qualsevol estat membre.
  • Que les entitats de crèdit puguin beneficiar-se de les noves disposicions regulatòries de Basilea II que potencia la utilització “d’hipoteques segures” donant avantatja a la ponderació del risc.

Metodologia

S’ha organitzat la recerca en les següents etapes:

  1. Tres camps de recerca primaris: a) quines son les dificultats, costos i problemes dels préstecs transnacionals, B) situació legal de la hipoteca a cada estat europeu, c) compilar bibliografia, articles i materials sobre l’eurohipoteca i el dret hipotecari comparat.
  2. Llavors, es podrà conèixer les necessitats del préstec hipotecari transnacional, el nucli comú a totes les hipoteques d’arreu Europa i els treballs científics que ja han sigut fets sobre aquesta matèria.
  3. Després, es proposarà un model d’eurohipoteca amb la seva regulació, i les modificacions requerides a les lleis nacionals per ser implantada.
  4. Finalment, l’objectiu final principal és redactar una Proposta de Directiva Europea sobre l’eurohipoteca.

Membres originaris

 Dr. Shaun Bond – University of Cambridge  (UNITED KINGDOM)

 Dr. Pedro del Pozo – University Rovira i Virgili (SPAIN)

 Mr. Martin Dixon – University of Cambridge  (UNITED KINGDOM)

 Mr. Gerwyn Griffiths – University of Glamorgan  (UNITED KINGDOM)

 Dr. Ulf Jensen – Lund University  (SWEDEN)

 Dr. Esther Muñiz – University of Valladolid  (SPAIN)

 Dr. Sergio Nasarre – University Rovira i Virgili  (SPAIN)

 Dr. Elena Sánchez – University of La Laguna (SPAIN)

 Dr. Otmar Stöcker – Verband Deutscher Hypothekenbanken (GERMANY)

 Dr. Agnieszka Tulodziecka – Polish Mortgage Credit Foundation  (POLAND)

Bibliografia

Sobre l’eurohipoteca

 BECKER, M., Das nationale Recht der Sicherheiten im Spannungsfeld zwischen Rechtstradition und europäischer Rechtsangleichung, in: Kühnelt (ed.) Basel II – Der Notar und die Kreditbesicherung im europäischen Umfeld, Vienna 2005.

 CASERO MEJÍAS, M., – “La eurohipoteca”, translation of “Die Eurohypothek” by O. Stöcker, RCDI, 1994, p. 91-182.

 European Communities, The Integration of the EU Mortgage Credit Markets – Report by the Forum Group on Mortgage Credit, Brussels 2004.

 FOËX, “L’Eurohypothèque”, in: WERRO, L’Européanisation du Droit privé. Vers un Code civil européen?, Fribourg, 1998.

 GRESSER, E., “L´eurohypothèque”, Schweizerische Zeitschrift für Beurkundungs-und Grundbuchrecht/ revue suisse du Notariat et du registre foncier, 1993, p. 337-349.

 GRUPO DE INVESTIGACIÓN EUROHIPOTECA, “European research project on the Eurohypothec: points for discussion” (Proyecto de investigación europeo Eurohipoteca: puntos para la discusión), Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, num. 685, p. 2467 and ff.

 KAINDL, “Die Eurohypothek”, Österreichische Notariats Zeitung (ÖNotZ), 12/1993.

 Kircher, Grundpfandrechte in Europa, Überlegungen zur Harmonisierung der Grundpfandrechte unter besonderer Beachtung der deutschen, französischen und englischen Rechtsordnung, Berlin 2004.

 KOENDGEN/STÖCKER, Die Eurohypothek – Akzessorietät als Gretchenfrage?, ZBB 2/2005, S. 112-120.

 MUÑIZ ESPADA, Esther, Bases para una propuesta de Eurohipoteca, Valencia 75/2004, Ed. Tirant lo Blanch.

 NASARRE-AZNAR, Sergio, “The Eurohypothec: a common mortgage for Europe”, The Conveyancer and the Property Lawyer (Great Britain), Thomson-Sweet & Maxwell, January-February 2005, pp. 32 to 52.

 NASARRE-AZNAR, Sergio, “The reform of the English Land Register. A flexible model for a Eurohypothec” (La reforma del derecho registral inglés. Un modelo de Registro flexible para una Eurohipoteca); in: Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, 683/2004, p. 1285 – 1311.

 NASARRE-AZNAR, Sergio, “Looking for a model for a Eurohypothec”, in „Real Property Law and Procedure in the European Union“ (coord. Christoph Schmid), Florence 2005, in press. Already published on the website of the European University Institute Florence (www.iue.it).

 NÚÑEZ IGLESIAS, El préstamo hipotecario transfronterizo: la eurohipoteca, “Boletín del Centro de Estudios Registrales de Cataluña”, 93/2001.

 Ploeger/van Loenen, EULIS – At the Beginning of the Road to Harmonization of Land Registry in Europe, in: European Review of Private Law 3-2004, p. 379 – 387.

 SÁNCHEZ JORDÁN, Garantías sobre bienes inmuebles: la Eurohipoteca, in: Derecho privado europeo (coord. Cámara Lapuente, S.), Colex 2003 SÁNCHEZ JORDÁN, La Eurohipoteca, in: Libro-Homenaje al Profesor Díez Picazo, Thomson-Aranzadi, 2003.

 Soergel/Stöcker, EU-Osterweiterung und dogmatische Fragen des Immobiliarsachenrechts – Kausalität, Akzessorietät und Sicherungszweck, ZBB 2002, p. 412-420 (in English and French also in Notarius International 2002, p. 227-244).

 Stadler, Gestaltungsfreiheit und Verkehrsschutz durch Abstraktion – eine rechtsvergleichende Studie zur abstrakten und kausalen Gestaltung rechtsgeschäftlicher Zuwendungen anhand des deutschen, schweizerischen, österreichischen, französischen und US-amerikanischen Rechts, Tübingen 1996.

 Stöcker, Die Eurohypothek, Berlin 1992.

 STÖCKER, “L’«euroyhpothèque», pionnier d’un marché intérieur du crédit hypothécaire”, Banque & Droit , 49/1996.

 STÖCKER, “La Eurohipoteca”, (trad. M. CASERO MEJÍAS), RCDI , 620 (1994) [ Die “Eurohypothek”, Berlin, 1992].

 STÖCKER, La “eurohipoteca” , “Revista española de financiación a la vivienda”, 18-19/1992.

 STÖCKER, La Eurohipoteca: un medio para unificar el Derecho Hipotecario en Europa, “Anales I 1996/1997”, Barcelona 1998.

 STÜRNER, Das Grundpfandrecht zwischen Akzessorietät und Abstraktheit und die europäische Zukunft, in: Festschrift für Rolf Serick zum 70. Geburtstag, Heidelberg 1992, S. 377-388.

 UNION INTERNATIONALE DU NOTARIAT LATIN, Die Eurohypothek, Amsterdam 1994.

 VAN ERP, “A comparative analysis of mortgage law: searching for principles”, in: Land law in comparative perspective, The Hague/New York/London 2002, p. 70-86.

 WACHTER, “La garantie de crédit transfrontalier sur les immeubles au sein de l’Union européenne. L’Eurohypothèque”, Notarius International, 4/1999.

 WATT, Gary, The Eurohypothec and the English mortgage, 13(2) Maastricht Journal of European and Comparative Law 161

 Wehrens, Der Schweizer Schuldbrief und die deutsche Briefgrundschuld, ein Rechtsvergleich als Basis für eine zukünftige Eurohypothek, Österreichische Notarzeitung (ÖNotZ) 1988, p.181 – 191.

 WEHRENS, et al., “La cédule hypothécaire suisse et la dette foncière allemande. Étude comparative, base d’une future Eurohypothèque”, Rapport de la Comission des Affaires de la Communauté Européenne (section Marché commun) de l’Union Internationale du Notariat Latin, Fondation pour la Promotion de la Science Notariale, Amsterdam 1988.

 Wehrens, Real Security Regarding Immovable Objects – Reflection on a Euro-Mortgage, in: Towards a European Civil Code, The Hague/London/Boston 1998.

 Wehrens, Überlegungen zu einer Eurohypothek, WM 1992, S. 557 – 563.

 WEHRENS/GRESSER, “L’eurohypothèque”, Rapport de la sous-Comission «Eurohypothèque», de la Comission des Affaires de la Communauté Européenne de l’Union Internationale du Notariat Latin, Amsterdam 1994.

 Wolfsteiner/Stöcker, Nicht-akzessorisches Grundpfand für Mitteleuropa, ZBB 1998, p. 264 – 270, and DnotZ 1999, p. 451 – 467 (in English – A non-accessory Security Right over Real Property for Central Europe – published in: Notarius International 2003, p. 116 – 124).

 Zevenbergen, Registration of property rights; a systems approach – Similar tasks, but different roles, in: Notarius International 1-2/2003, p. 125 – 137.

Dret hipotecari comparat y harmonització del dret privat

 DÍEZ-PICAZO, L., “El Registro de la Propiedad en la Comunidad Europea y su comparación con la legislación española”, en Curso de conferencias sobre derecho comunitario europeo (año 1975) , Ilustre Colegio Nacional de Registradores de la Propiedad de España, Centro de Estudios Hipotecarios, Madrid, 1976.

 DÍEZ-PICAZO, L., “El Registro de la Propiedad en la Comunidad Europea y su comparación con la legislación española”, en Curso de conferencias sobre derecho comunitario europeo (año 1975) , Ilustre Colegio Nacional de Registradores de la Propiedad de España, Centro de Estudios Hipotecarios, Madrid, 1976.

 GRIFFITHS, Gerwyn, “The Bastion Falls? – The European Union and the Law of Property” [2003] 8(2) The Irish Conveyancing and Property Law Journal.

 GRIFFITHS, Gerwyn, “Property Rights as Human Rights – National Provincial Building Society v The United Kingdom” (1999) 33(2) The Law Teacher.

 KOVE, Villu i ZENO, Anre a Walther Hadding i Uwe H. Schneider (ed.) Die Forderungsabtretung, insbesondere zur Kreditsicherung, in ausländischen Rechtsordnungen , Berlín, 1999, Ed. Duncker & Humblot, Berlín, 1999.

 NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, “Models d’hipoteca independent en dret comparat. La regulació d’un dret real de garantia independent a Catalunya”, Revista catalana de dret privat , Vol. 2, 2003.

 SAMUEL, G. “English Private Law in the Context of the Codes”, en VAN HOECKE, M., OST, F. (dirs.), The Harmonisation of European Private Law , Hart Publishing, Oxford/Portland Oregon, 2000.

 SÁNCHEZ JORDÁN, Mª Elena y GAMBARO, Antonio, Land Law in Comparative Perspective, Kluwer Law International, The Hague/New York/London, 2002.

 SCHWINTOWSKI, “Auf dem Wege zu einem Europäischen Zivilgesetzbuch”, JZ , 5 (2002).

 VAN ERP, S., “Comparative analysis of mortgage law: searching for principles”, Actas del Coloquio Anual de la International Association of Legal Science (Santa Cruz de Tenerife, 3-5 octubre 2001), Land Law in comparative perspective , en prensa (Kluwer, The Hague).

 WEHRENS, Hans G., Der schweizer Schuldbrief und die deutsche Briefgrundschuld. Ein Rechtsvergleich als Basis für eine zukünftige Eurohypothek , “Österreichische Notariats-Zeitung”, núm. 7, 1988.

 ZWEIGERT, K., KÖTZ, H., An introduction to Comparative Law , trad. por T. WEIR, 3ª ed., Clarendon Press, Oxford, 1998.

GRIFFITHS, Gerwyn, “The Bastion Falls? – The European Union and the Law of Property” [2003] 8(2) The Irish Conveyancing and Property Law Journal.

 GRIFFITHS, Gerwyn, “Property Rights as Human Rights – National Provincial Building Society v The United Kingdom” (1999) 33(2) The Law Teacher.

 KOVE, Villu i ZENO, Anre a Walther Hadding i Uwe H. Schneider (ed.) Die Forderungsabtretung, insbesondere zur Kreditsicherung, in ausländischen Rechtsordnungen , Berlín, 1999, Ed. Duncker & Humblot, Berlín, 1999.

 NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, “Models d’hipoteca independent en dret comparat. La regulació d’un dret real de garantia independent a Catalunya”, Revista catalana de dret privat , Vol. 2, 2003.

 SAMUEL, G. “English Private Law in the Context of the Codes”, en VAN HOECKE, M., OST, F. (dirs.), The Harmonisation of European Private Law , Hart Publishing, Oxford/Portland Oregon, 2000.

 SÁNCHEZ JORDÁN, Mª Elena y GAMBARO, Antonio, Land Law in Comparative Perspective, Kluwer Law International, The Hague/New York/London, 2002.

 SCHWINTOWSKI, “Auf dem Wege zu einem Europäischen Zivilgesetzbuch”, JZ , 5 (2002).

 VAN ERP, S., “Comparative analysis of mortgage law: searching for principles”, Actas del Coloquio Anual de la International Association of Legal Science (Santa Cruz de Tenerife, 3-5 octubre 2001), Land Law in comparative perspective , en prensa (Kluwer, The Hague).

 WEHRENS, Hans G., Der schweizer Schuldbrief und die deutsche Briefgrundschuld. Ein Rechtsvergleich als Basis für eine zukünftige Eurohypothek , “Österreichische Notariats-Zeitung”, núm. 7, 1988.

 ZWEIGERT, K., KÖTZ, H., An introduction to Comparative Law , trad. por T. WEIR, 3ª ed., Clarendon Press, Oxford, 1998.
 WW (Wagner-Wieduwilt, Klaus), Die Bank (Zeitschrift für Bankpolitik und Bankpraxis), 1992, S. 617-618

 Reithmann, Christoph. WM (Wertpapier-Mitteilungen) 1992, S. 1756

 Pleyer, Klemens. ZBB (Zeitschrift für Bankrecht und Bankwirtschaft) 1993, S. 128-129

 Velten, A.A. van. WPNR Nr. 6077 v. 23.1.1993, S. 53-55 (Niederlande)

 Dumoulin, Franz Josef. RabelsZ 1994, S. 367-369

 Wirner, Helmut. Deutsche Notar-Zeitschrift 1994, S. 421-424

 Málaga, Dieguez. Justicia 3/94 (Spanien)

 (ohne Autorenname). ÖNotZ 1/95 (Österreich)

 Hoyer, Hans. IPR und Europarecht 5/95 (Österreich)

Dret immobiliari i registral a Europa

C1) SPAIN

 CORDERO LOBATO, E., capítulos 14 y 16 del Tratado de los Derechos de Garantía , coord. por CARRASCO PERERA, A., Aranzadi, Pamplona, 2002.

 COSSÍO Y CORRAL, A. de , Instituciones de Derecho hipotecario , 2ª ed., Bosch, Barcelona, 1956.

 GÓMEZ GALLIGO, Francisco Javier y DEL POZO CARRASCOSA, Pedro, Lecciones de derecho hipotecario , Madrid y Barcelona, 2000, Ed. Marcial Pons.

 MONTSERRAT, A., Derecho inmobiliario registral , Civitas, Madrid, 2000.

 ROCA SASTRE, R.M. y ROCA-SASTRE MUNCUNILL, L., Derecho hipotecario, 8 ed., Bosch, Barcelona, 1998.

C2) GERMANY

 BAUR, F., STÜRNER, R., Sachenrecht , 17ª ed., C.H. Beck, München, 1999.

 RAUCH, Wolfgang i ZIMMERMANN, Steffen, Grundschuld und Hypothek. Der Realkredit in der Bankpraxis , München, 1996, Ed. C.H.Beck’sche Verlagsbuchhandlung.

 REINICKE, Dietrich i TIEDTKE, Klaus, Kreditsicherung , Berlín, 1994, Ed. Luchterhand.

 SCHWAB, Karl Heinz i PRÜTTING, Hanns, Sachenrecht , 27a Edició, München, 1997, Ed. Verlag C.H. Beck.

C3) UNITED KINGDOM

 DIXON, Martin, Principles of Land Law, Cavendish Publishing, 4 th edition (2002).

 DIXON, Martin, A Textbook on International Law , OUP, 4 th edition (2001).

 DIXON, Martin, Cases and Materials on International Law, with Professor R.M. McCorquodale OUP, 5 th edition (2003).

 DIXON, Martin, The Reform of Property Law and the Land Registration Act 2002: A Risk Assessment, [2003] 67 Conv. 136.

 GRIFFITHS, Gerwyn, The Return of the Famous Five – The Law Commission’s Report on Land Mortgages” (1992) Journal of Business Law.

C4) SWITZERLAND

 STEINAUER, P.H., Les droits réels , T. III, Staempfli + Cie SA, Berne, 1996.

 STEINAUER, Paul-Henri, A propos de la constitution des cédules hypothécaires , “Schweizerische Zeitschrift für Beurkundungs- und Grundbuchrecht”, núm. 5, setembre-octubre 1997.

C5) CENTRAL AND EASTEUROPEAN COUNTRIEST

 HARMATHY, Attila, Recht der Kreditsicherheiten in Ungarn a Norbert Horn i Klemens Pleyer, “Handelsrecht und Recht der Kreditsichreheiten in Osteuropa”, Schriften des Rechtszentrums für Europäische und Internationale Zusammenarbeit, volum 5, Berlín i Nova York, 1997, Ed. Walter de Gruyter.

 TULODZIECKA, AGNIESZKA, Neue Einlagesicherung in Polen, Wirtschaft und Recht in Osteuropa, 6/1995.

Préstec hipotecari a Europa

 CASERO MEJÍAS, M., DE GRADO SANZ, C., “Estudio de las Directivas relativas a la armonización de la libertad de establecimiento y prestación de servicios bancarios. Referencia al Proyecto de Directiva sobre el crédito hipotecario”, en DÍAZ FRAILE, J. M. (ponente), La libre circulación de capitales y su incidencia en el crédito hipotecario: la CEE y otras comunidades internacionales, Segunda ponencia presentada por la Delegación Española al IX Congreso Internacional de Derecho Registral, C.O.R.P.M.E. C.E.R., Madrid, 1993.

 CASERO MEJÍAS, M., “El Crédito Hipotecario en la CEE”, RCDI, nº 580, mayo-junio 1987, p. 815.

 MOREIRO GONZÁLEZ, C. J., “El régimen jurídico comunitario relativo a la libertad de establecimiento y la libre prestación de servicios de las entidades de crédito”, en ILLESCAS ORTIZ, R., MOREIRO GONZÁLEZ, C. J. (dirs.),Derecho Comunitario Económico , vol. I, Las libertades fundamentales, Colex, Madrid, 2001.

 NASARRE AZNAR, Sergio, “Securitisation and mortgage bonds. Legal aspects and harmonisation in Europe”, Ed. Gostick Hall, Great Britain, 2004.

 SAINZ DE VICUÑA, A.,”Legal Consequences of the Single Currency”, General Report, F.I.D.E. Congress, Helsinki 2000.

 SALCEDO GENER, J. M., “El largo camino de la liberalización del crédito hipotecario en la CEE, Noticias CEE,66, (1990).

La flexibilització de la hipoteca

 DE CASSO Y ROMERO, Ignacio, Moción y proyecto de ley sobre la movilización de la propiedad inmueble , Sevilla, 1929.

 GASTALVER, José, Crédito territorial , Sevilla, 1916.

 GÓMEZ GALLIGO, Francisco Javier, El crédito abierto garantizado con hipoteca , en Del Pozo Carrascosa, Pedro y Díaz Muyor, Manuel (coords.), “Contratación bancaria”, Madrid y Barcelona, 1998, Ed. Marcial Pons i Universidad Rovira i Virgili.

 NASARRE AZNAR, Sergio, La conveniència de la regulació d’un dret real de garantia immobiliària no accessori a Catalunya , “La Notaria”, núm. 11-12, noviembre-diciembre 2001, págs. 217 a 219.

 NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, Propuesta de regulación de un derecho real de garantía inmobiliaria no accesorio. El ejemplo de la Europa central , “RCDI”, núm. 671, maig-juny 2002.

 NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, Un pas mes en la “mobilització” de la hipoteca: la naturalesa i configuració jurídica una hipoteca independent , “Revista catalana de dret privat”, Vol. 1, 2002.

 REY PORTOLÉS, Juan Manuel, La hipoteca como derecho real divorciable del crédito garantizado Hipoteca con cláusula de “ endowment ”. Hipoteca flotante , ambos en “Jornadas sobre tipos especiales de garantía hipotecaria”, Madrid, 1993, Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España. Centro de Estudios Registrales.