1. Impacte social

L’impacte social de la línia de recerca en habitatge de la Càtedra persegueix facilitar l’accés a l’habitatge de les famílies i evitar-ne la seva pèrdua.

Les evidències més clares fins al moment són l’elaboració de quatre lleis d’habitatge que han influït en millorar les condicions d’accés de 47 milions de persones.

2. Context

La crisis econòmica, iniciada el 2007 amb una ratio de fins a 80.000 desnonaments/any i que encara perdura, ha posat en manifest la importància que l’habitatge té tant per a l’economia com per a les persones. L’habitatge és, de fet, l’únic bé que a la vegada és un actiu financer i un dret humà.

Això és el que fa tant especial la seva recerca, que la desenvolupem interdisciplinàriament i holística: l’habitatge com a dret humà, l’accés a l’habitatge, la gestió i l’organització dels habitatges i l’habitatge com a bé de capital o econòmic. La nostra tasca ha merescut el premi ICREA Acadèmia 2016-2020.

A més, el fet que la Càtedra d’Habitatge URV compti amb 10 partners del món professional i de l’Administració comporta que la seva recerca estigui vinculada amb la societat i la pràctica, les necessitats, els problemes i els reptes del dia a dia d’aquest sector.

De fet, segons la Sra. Pilar Martínez, ex Directora General d’Habitatge del Ministeri de Foment, en la  presentació pública de la Càtedra al 2014 va afirmar que “si [aquesta] hagués existit anys abans de la crisi de 2007, possiblement l’haguéssim pogut preveure o reduir les seves conseqüències”.

3. Impacte assolit

La nostra línia de recerca busca millorar l’accés a l’habitatge i evitar-ne la pèrdua, de manera que donem un retorn clar a la societat.

La Figura 1 mostra la nostra cadena de valor, prenent com a exemple tres dels projectes que conformen aquesta línia de recerca:

  1. Tinences intermèdies. El problema a resoldre és la impossibilitat de les classes mitges i baixes per a accedir a un habitatge estable en propietat sense sobreendeutar-se. Solució resultant de la recerca: creació de dues tinences intermèdies (la propietat compartida i la temporal) desconegudes des de Napoleó. Evidències d’impacte social fins al moment: elaboració de la Llei 19/2015 afectant a 7,5 milions de catalans que poden accedir a un habitatge de manera estable, flexible i sense sobreendeutar-se. Elaborant un “Calculador d’esforç familiar” on-line per a ajudar a les persones i professionals a triar la millor forma de tinença de l’habitatge. És transferible, doncs un dels seus primers usos reals ha estat per a comprar una ferreteria i les hem exportat a Polònia i Irlanda.
  2. Lloguers. Problema: amb el projecte europeu TENLAW vam estudiar per què els lloguers funcionen a uns països i no a d’altres, com el nostre. Solució: els lloguers s’han de regular com a una alternativa real a la propietat, per a evitar futures bombolles immobiliàries. Evidències d’impacte social: al 2013 vam contribuir a la reforma de la Llei d’arrendaments estatal (LAU), afectant a 48 milions de persones i el 2017 hem dissenyat uns principis per a Catalunya, contribuint a la implementació del primer Índex de Referència dels LLoguers de tota Espanya, contribuint decisivament en la transparència i dinamització d’aquest mercat. La web “Infovivienda” resol ja des de maig 2017 dubtes de propietaris, professionals i llogaters, fruit de la nostra recerca.
  3. Desnonaments i sensellarisme. Problema: quant s’està desnonant a Europa i qui acaba sense llar. Solució: hem trobat mesures que funcionen per a prevenir, tractar i reaccionar front d’aquests fenòmens i que podem aplicar aquí. Evidències d’impacte social: hem produït l’elaboració d’un documental (“The Line”) que cerca conscienciar als responsables polítics i la societat en general sobre la problemàtica dels “sensesostre”.

Figura 1. Cadena de valor

Al plasmar-se la nostra recerca en Lleis civils, el nostre impacte és sostenible, doncs no tenen cost per a l’Administració Pública i poden perdurar anys.

La Figura 2 mostra resumidament les evidències de l’impacte social que fins ara tenim de tots els projectes.

 

Figura 2. Evidències de l’impacte social de la recerca en habitatge (2017).

4. Contribució de l’impacte

Afavorir l’efectivitat del dret a l’habitatge digne i adequat està previst a la Constitució (arts. 10 i 47), a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 26), al Pla Estatal d’habitatge (2013-2017), és Pilar Social de la UE i a la Agenda Urbana Habitat III 2016 de l’ONU, on es marca la línia d’actuació a nivell mundial per als propers 20 anys.

De fet, la nostra contribució és multi-nivell:

  1. Internacional. La UNESCO i l’ONU volen que hi col·laborem a implementar l’Agenda Urbana, donat el nostre know-how en portar la recerca a la realitat legislativa i de polítiques.
  2. Àmbit UE. Assessorem al Parlament europeu en la problemàtica les transaccions immobiliàries transnacionals i també a la Comissió Europea en mercat hipotecari.
  3. Àmbit estatal. Hem participat en l’elaboració de la Llei 4/2013 (LAU) i al Pla Estatal d’Habitatge 2013-2017. També destacar la col·laboració amb iniciatives professionals, com ara “The Hound” i el projecte Reviure el Solanell, i bancàries sobre hipoteca inversa (BBVA) i condohotels (Banc Sabadell).
  4. Àmbit català. Hem impulsat i contribuït en l’elaboració de la Llei 20/2014 (protecció de consumidors hipotecaris) i la Llei 19/2015 (tinences intermèdies).
  5. Àmbit local. Hem participat en la delimitació dels objectius i posada en pràctica dels plans d’actuació tant d’Ajuntaments (sensellarisme) com de Diputacions Provincials (masoveria urbana).

Finalment, cal destacar que som punt de trobada entre els diferents professionals del sector a través de jornades i workshops que organitzem i la societat. Convidats al “Vols saber què investigo?” (ComCiència de la URV) i al “TEDx Gràcia”.