Postgrau en Polítiques d’Habitatge

1. Presentació

Atesa la naturalesa complexa del fet residencial i de les polítiques públiques relacionades, aquesta especialització comprèn les diferents fases del procés d’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques d’habitatge i es planteja des d’un enfocament multidisciplinari que engloba tant els aspectes jurídics com els arquitectònics, els urbanístics, els socials, els tècnics i els econòmics.

S’aporta des d’aquest postgrau, doncs, la necessària la formació interdisciplinar dels òrgans de decisió i dels tècnics en matèria d’habitatge, tant de l’àmbit públic com privat, i no només des d’un aspecte, com s’estudien ordinàriament als graus universitaris les matèries relacionades amb l’habitatge. Això comportarà a curt termini importants avantatges socials i econòmics, doncs permetrà una millor solució en les polítiques públiques i en les actuacions sobre l’habitatge de la tensió existent entre l’habitatge com a actiu financer i l’habitatge com a dret humà.

Malgrat la creixent demanda de professionals experts en habitatge, a diferència d’altres països del centre i nord d’Europa, actualment no existeix ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya un programa universitari de postgrau en polítiques d’habitatge que abordi de forma holística i acadèmica aquesta matèria.

2. Programa

La docència del postgrau serà virtual. Si la situació de pandèmia ho permet, hi haurà alguna sessió presencial, axí com els tallers.

  1. L’habitatge: funció, característiques i naturalesa
  2. L’habitatge i els objectius de desenvolupament sostenible
  3. El problema de l’habitatge: concepte, expressions, conseqüències, escales, classificació Ethos, metodologies de quantificació, fonts i indicadors
  4. La política de l’habitatge: concepte, objectius, evolució històrica, característiques, escales, nivells de govern, instruments, fonts, i indicadors.
  5. El sistema d’habitatge: concepte, actors, i variables
  6. Les polítiques d’habitatge i l’Estat del benestar
  7. Marc legislatiu i competencial de les polítiques d’habitatge a Espanya i Catalunya. La UE i els programes europeus en matèria d’habitatge
  8. Habitatge, demografia i economia
  1. El concepte d’habitatge. El dret a l’habitatge
  2. El procés constructiu. Els vicis de la construcció
  3. Les tinences de l’habitatge
    • La compra-venda i l’habitatge en propietat. La hipoteca i el mercat hipotecari
    • L’habitatge de lloguer. Els arrendaments urbans d’habitatge. La rehabilitació per renda
    • Les tinences intermèdies.
  4. L’accessibilitat universal i l’eficiència energètica
  5. Els professionals immobiliaris. El règim de propietat horitzontal. Atenció especial a l’habitatge turístic.
  6. Les patologies de l’habitatge. L’habitatge buit, els desnonaments, l’”okupació d’habitatges”, l’infrahabitatge i el sensellarisme
  7. Habitatge col·laboratiu. Habitatge i noves tecnologies
  8. El règim tributari de l’habitatge
  1. Conceptes bàsics: l’habitatge públic, l’habitatge social i l’habitatge assequible
  2. Els sistemes d’habitatge europeus des de l’habitatge social
  3. El règim jurídic dels habitatges amb protecció oficial: el lloguer, la compravenda i altres règims de tinença
  4. La promoció de l’habitatge protegit
  5. Fórmules jurídiques de foment de l’habitatge social: la cessió d’ús, el tanteig i retracte, el dret de superfície
  6. La xarxa de mediació per al lloguer social i els habitatges d’inclusió
  7. Els sistemes de gestió de l’habitatge de lloguer social. Models comparats
  8. La qualitat de l’habitatge social
  1. Exclusió residencial i necessitats específiques: col·lectius vulnerables
  2. El sistema d’ajuts al pagament de l’habitatge: Catalunya en el context europeu
  3. Els programes de mediació hipotecària
  4. Les actuacions d’urgència en matèria d’habitatge: la Mesa d’Emergències.
  5. L’atenció de les persones sense sostre i sense llar: el model Housing First
  6. El paper del Tercer Sector en atenció de les necessitats residencials a Catalunya
  7. La cooperació internacional en matèria d’habitatge
  1. El Dret a la ciutat i la Nova Agenda Urbana
  2. La llei de barris
  3. Les actuacions de remodelació de barris
  4. Tipus d’intervencions de rehabilitació: la rehabilitació funcional, l’energètica, l’accessibilitat i l’adaptabilitat
  5. L’ecodisseny i l’economia circular a la rehabilitació residencial
  6. Solucions innovadores per al finançament de la rehabilitació residencial
  7. El sistema de foment de la rehabilitació a Catalunya
  8. Aspectes jurídics de la rehabilitació: el deure de conservació
  1. La planificació en el procés d’elaboració de les polítiques d’habitatge.
  2. Aspectes econòmics, territorials, temporals i demogràfics de la planificació de les polítiques d’habitatge
  3. Els plans d’habitatge estatals i autonòmics
  4. El pla territorial sectorial d’habitatge
  5. Els plans locals, supralocals i metropolitans d’habitatge
  6. La planificació urbanística i llurs instruments de política d’habitatge.
  7. L’avaluació de les polítiques d’habitatge
  1. Taller visita a una promoció d’habitatge social
  2. Taller visita a una actuació de rehabilitació i millora urbana
  3. Taller visita a una entitat del tercer sector que treballa per atendre l’emergència residencial
  4. Taller visita a una empresa pública o administració que treballa en la planificació de les polítiques d’habitatge
  5. Taller visita a un centre de recerca i coneixement en matèria d’habitatge

3. Sortides professionals

  • Àmbits de la política territorial i d’habitatge de l’Administració Pública
  • Tercer sector dedicat a l’habitatge
  • Assessorament legal en matèria d’habitatge
  • Assessorament tècnic en matèria d’habitatge
  • Assessorament habitacional i urbà
  • Recerca especialitzada en temes d’habitatge i ciutat
  • A empreses públiques i privades dedicades a l’habitatge

4. Informació i contacte

Dates i terminis de l’edició 2020-2021 i més informació es poden trobar aquí.

Persona de contacte: Sra. Rosa Pérez. Telf. 977779965. Correu electrònic: rosa.perez@fundacio.urv.cat

5. Direcció del curs

Jordi Bosch Meda és doctor arquitecte, diplomat en Gestió i Administració Pública, i llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en polítiques d’habitatge, urbanisme, i sistemes residencials, ha publicat en aquests temes deu llibres i més de quaranta articles i capítols de llibres. Ha estat investigador postdoctoral al Centre for Housing Policy de la Universitat de York (Anglaterra, 2008-2010), i a la Shizuoka University of Art and Culture (Japó 2013-2014). Entre els premis rebuts, cal destacar el Premi Luciano Parejo sobre ordenació territorial i urbana (2017), el Premi Nacional d’Urbanisme Ricardo Santos (menció especial) (2012), el Premi de divulgació científica Humbert Torres (2011), el Premi Tesis Doctorals del CTESC (2n Premi) (2006), el Premi Ángel Ballesteros (menció especial) (2006), el Premi Rogeli Duocastella (2005), el Premi Agrupació Mutua (2004), el Premi Carlos Pi i Sunyer (2004), i el Premi Joves Arquitectes (2000 i 2004). Actualment és col·laborador docent a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Josep Casas Miralles és arquitecte (2001), Màster en Gestió i Valoració Urbana (2014) Postgrau d’Urbanisme (2009).  Postgrau d’Anàlisi de viabilitat d’Operacions immobiliàries (2005) i doctorant del programa de Gestió i valoració urbana i arquitectònica, ETSAB – UPC. Té quinze anys d’experiència en el sector públic especialitzat en temes relacionats amb l’habitatge des de diferents llocs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya com a expert en el disseny i gestió de polítiques d’habitatge, d’arquitectura i de millora urbana. Actualment és Subdirector general d’Arquitectura i Habitatge a la Generalitat de Catalunya i és el responsable de la supervisió del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, dels Plans estatals d’habitatge, la implementació de les polítiques de qualitat arquitectònica a Catalunya així com de recerca i desenvolupament de projectes finançats per la Unió Europea en matèria de sostenibilitat en l’arquitectura. Ha participat com a ponent en nombroses conferències i seminaris en l’àmbit nacional i internacional, tant acadèmics com professionals i és co-redactor d’articles sobre polítiques d’habitatge. Ha estat Membre de l’equip de redacció de la Llei de l’Arquitectura catalana (2014); del grup de treball la Llei de Territori i Polítiques d’Habitatge (2015); de l’equip de redacció del document d’objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya (2017) i membre com a observador de l’Assemblea Urbana de Catalunya (2019) i del Grup de treball sobre temes normatius d’urbanisme i territori (2017); impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

El Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar és Catedràtic de Dret Civil a la Universitat Rovira i Virgili i Director de la seva Càtedra UNESCO d’habitatge. És doctor europeu en Dret i màster en economia immobiliària per la Universitat de Cambridge. Des de 2008 és Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Li ha estat concedit el Premi ICREA a l’excel.lència de la recerca 2016-2020. Consultor en diversos organismes internacionals com la Comissió Europea, la FAO o Amnistia Internacional. Des del 2018, assessor del Ministeri alemany de l’Interior, de la Construcció i de la Comunitat per a la implementació de polítiques d’habitatge a Europa en el seu presidència europea el 2020. Ha estat Magistrat Suplent a l’Audiència Provincial de Tarragona 15 anys (2004-2018). És autor de cinc llibres sobre habitatge, el mercat hipotecari i de dret de danys, n’ha coordinat nou més i és autor de 95 treballs científics, al temps que ha impartit més de 190 conferències a 15 països. Ha participat en l’elaboració de cinc normes relacionades amb l’habitatge. És investigador principal o ha participat en més de 40 projectes de recerca competitius, com en alguns de la Comissió Europea i del Parlament Europeu sobre lloguers, desnonaments i sensellarisme, adquisició transnacional d’immobles, consumidors hipotecaris i economia col.laborativa.

6. Sobre la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (http://housing.urv.cat/) és la primera al món del seu tipus i és soci de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’investigadors interdisciplinaris i compta amb 12 socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de 6 normes sobre habitatge, ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat 31 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals, compta amb 18 investigadors i ha format en habitatge a més de 10.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 47 milions de persones. Des del 2013, els investigadors de la Càtedra han publicat 200 treballs a 15 països i han impartit 356 conferències a d’altres 32.

La seva recerca cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, desde el sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per le tinences de l’habitatge (propietat, lloguer, tinences intermèdies), l’organizació de l’habitatge (propietat horitzontal, cooperativisme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col.laboratiu, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.