Al Consell Assessor en polítiques d’Habitatge del Govern d’Alemanya

Habitatge col.laboratiu

Projecte “Habitatge col.laboratiu”

En un primer moment, l’economia col·laborativa s’havia vingut associant únicament a valors positius. Així, aquesta permet l’accés a béns i serveis als consumidors amb menys poder adquisitiu (per exemple, per viatjar o desplaçar-se) (Ranchordás, 2015) i fins i tot els permet invertir en béns que tradicionalment els estaven vedats a través del crowdfunding. Fins i tot s’ha predicat de l’economia col·laborativa que és beneficiosa per al medi ambient (ex. compartint vehicle de transport) (Pickell, 2015).

No obstant això, no està tan clar que l’economia col·laborativa comporti només avantatges. Si bé en primer lloc es van alçar en contra dels negocis “tradicionals” més afectats (ex. sector del taxi i hoteler), avui ja s’està evidenciant que l’economia col·laborativa moltes vegades substitueix unes empreses per altres (és, en definitiva, un negoci per a empreses en línia), que implica eliminar llocs de treball a canvi de contractar subjectes mancats d’experiència i precaritzats (ex. els conductors de Über ja sol·liciten drets laborals; veure el moviment “Fightfor $ 15) i està provocant abusos amb consumidors (Molist , 2017).

Doncs bé, si ens centrem en l’habitatge com a objecte de l’economia col·laborativa, cal recordar que aquesta és l’únic bé que és, al mateix temps, un dret humà i un potent actiu financer (Nasarre, 2017), el que fa especialment complex el seu estudi i el seu marc normatiu. Cal pensar, a més, que l’habitatge es troba en l’origen de la crisi de 2007 (i, per tant, que ha estat un dels detonants de l’economia col·laborativa, com s’ha esmentat) i ha estat una de les més perjudicades per les seves conseqüències en forma de desnonaments en molts països europeus.

Així, d’una banda, el fenomen col·laboratiu presenta importants oportunitats per reduir costos d’intermediació en la venda i hipoteca d’immobles i també està relacionada amb fenòmens recents que pretenen unir a les persones, com el co-housing o la propietat compartida (Nasarre dir., 2017); però no està exempta de riscos i que mereixen un adequat tractament legal.

Per tant, és essencial determinar si el fenomen col·laboratiu està ajudant o està perjudicant l’accés a l’habitatge de les persones. Partim de les següents dues hipòtesis:

a) Que, d’una banda, hi ha uns tipus de “habitatge col·laboratiu” que aparentment estan facilitant l’accés a l’habitatge de les famílies. Poden ser mecanismes com les tinences intermèdies (veure Simón et al. 2017), les cooperatives o el cohousing. Al temps, l’anomenada “economia col·laborativa 2.0” o de forma desinteressada sembla que està contribuint a reduir els temps i els costos de transacció amb immobles. Per exemple, països com Suècia, Canadà, la Xina o l’Equador ja l’estan començant a utilitzar.

b) D’altra banda, però, altres tipus de “habitatge col·laborativa”, com la turística, està contribuint a incrementar els lloguers en ciutats clau com Barcelona, ​​Berlín o Palma de Mallorca, alhora que estan afectant negativament a la progressiva gentrificació de les ciutats i afectant negativament la convivència en comunitats de propietaris i barris (Lambea, 2016). Alhora, el crowdfunding aplicat a l’àmbit immobiliari no sembla que estigui ajudant a desenvolupar habitatge assequible (Kim and Hann, 2017), i fins i tot pot ser que estigui contribuint a l’especulació (Pierce-Wright, 2016) amb un dret humà.

L’objectiu últim d’aquest projecte és l’anàlisi del marc legal i implicacions que es deriven de l’anomenada “habitatge col·laborativa”, és a dir de quina manera el marc legal dels diversos “fenòmens col·laboratius” influeix en afavorir o en llastrar l’accés a la habitatge i com hauria de reformular-se per afavorir o per pal·liar aquests efectes, respectivament.


Projecte coordinat “Habitatge col.laboratiu” (DER2017-84726-C3-1-P) del Ministerio de Economía y Competitividad. Projecte I+D Programa estatal de recerca científica i tècnica d’excel.lència.


Recursos

Sergio Nasarre-Aznar, “Collaborative housing and blockchain”, Administration, vol. 66, no. 2 (2018), pp. 59–82.

Sergio Nasarre-Aznar, “Ownership at the stake (once again): housing, digital contents, animals and robots”, Property, Planning and Environmental Law (JPPEL), Vol. 10 Issue: 1, 2018, pp. 69-86.

Experiència de simulació sobre la conscienciació del sensellarisme

El passat dia 5 de juny la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV va desenvolupar la beta de l’experiència de simulació El Umbral (basada en el document del mateix nom i en l’informe elaborat per a la Comissió Europea de 2016 (https://goo.gl/goNzWt)) sobre sensellarisme al col·legi La Salle amb èxit.

Jornada de sensellarisme celebrada a Can Massó; (Reus) per millorar l’atenció de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.

Aquest dimarts dia 24 d’abril va tenir lloc al Centre d’Art Can Massó; (Reus) una jornada que té per objectiu impulsar la xarxa integral per l’atenció de les persones que es troben en exclusió residencial. Aquest acte, va comptar amb el suport de La Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, així com també amb l’assistència d’actors i entitats relacionades en aquest àmbit.

En aquesta jornada va participar el Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, Catedràtic de Dret Civil i director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, i la Sra. Núria Lambea Llop, els quals van presentar l’estudi europeu que porta per títol Pilot project – Promoting protection of the right to housing – Homelessness prevention in the context of evictions, elaborat per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili juntament amb altres experts internacionals, que tracta sobre el dret de l’habitatge a Europa i la relació que s’estableix entre els desnonaments i el sensellarisme. Aquesta jornada també va constar d’una exposició breu de cada entitat o servei que configuren aquesta xarxa, per tal de conèixer tots els recursos i el tipus de suport que pot oferir cada entitat a les persones sense llar. L’objectiu d’aquest acte és crear sinergies entre totes les entitats socials de la ciutat per tal de poder acompanyar les persones sense llar en el procés de recuperació de l’autonomia personal i dels vincles interpersonals i socials.

Seminari internacional ”Socio-technical aspects of the circular and collaborative economy”

El divendres passat dia 16 de març va tenir lloc a la Universitat Rovira i Virgili el Seminari internacional ‘’Socio-technical aspects of the circular and collaborative economy’’ organitzat per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV en la que hi van participar 70 investigadors, professionals y acadèmics de 15 països. El Seminari va constar d’una sessió plenària a càrrec de la Dra. Gabriela Avram, directora de la iniciativa COST ‘’From sharing to caring’’ i d’una altra de workshops en sessions paral·leles que van comptar amb 40 presentacions en les quals es van tractar el turisme col·laboratiu, la mobilitat col·laborativa, el co-working, les plataformes i el seu finançament y l’habitatge i ciutat col·laboratives. En la sessió del vespre, el Seminari va comptar amb una taula rodona formada per acadèmics i professionals de rellevància nacional i internacional en la matèria. Finalment, es van extreure diverses conclusions que van ser debatudes entre tots els participants.

Première del documental El Umbral

El dimecres 21 de febrer va tenir lloc a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona la première de ”El Umbral”, un documental produït per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, sobre desnonaments i sensellarisme. L’acte va comptar amb la participació de diverses autoritats de l’Ajuntament de Tarragona competents en la matèria, inegrants del tercer sector y acadèmics. L’acte va omplir l’aforament de la sala.
L’objectiu d’aquest documental és sensibilitzar la població i als responsables polítics sobre dita problemàtica, donant a conèixer la realitat del sensellarisme i els efectes dels desnonaments, posant  pell als resultats del informe encarregat per la Comissió Europea, que van coordinar investigadors de la Càtedra, i dirigit pel Dr. Padraic Kenna de la Universitat de Galway.

 

 

Reunió amb Sostre Cívic

basic_logoReunió avui amb en Raül Robert, President de Sostre Cívic, per dur a terme projectes en comú amb la càtedra d’habitatge de la URV. http://www.sostrecivic.org/es