Concessió d’un nou projecte de recerca

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada ha concedit finançament a la Càtedra UNESCO d’habitatge per a un nou projecte de recerca interdisciplinari titulat “La tokenització de drets reals en la regulació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya”. Aquest projecte de recerca se centra en l’anàlisi de la nova pràctica tecnològica de crear unes fitxes virtuals, els tokens o colored coins, que representen la propietat o drets reals sobre béns immobles al món virtual i la seva incidència en el Dret civil català.

La Generalitat de Catalunya per mitjà del Consell de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT) engega el procés d’adaptació legislativa a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat

El dia 16 de novembre va tenir lloc a la seu de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, la sessió inaugural de la taula tècnica per aconseguir l’adaptació de l’ordenament jurídic català a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada per l’Organització de les Nacions Unides, el 13 de desembre de 2006, ratificada per Espanya i per la Unió Europea.

El nostre company Andrés Labella s’ha incorporat a l’equip de treball, proposat a instància de les entitats Cocemfe Catalunya i Dincat, amb la finalitat de centrar la mirada sobre el dret privat, especialment sobre les qüestions relatives al dret a la vida independent i en comunitat recollit a l’article 19 de la Convenció i tot el que comporta relacionat amb l’habitatge i les mesures de protecció, tant personals com físiques.

En aquest sentit, la principal intenció serà oferir propostes per tal que el nou ordenament suprimeixi la terminologia feliçment superada i modifiqui els articles que provoquen una discriminació. Pel que respecte al contingut material del dret a la vida independent es proposarà que la nova legislació civil reculli els elements bàsics per la configuració dels entorns comunitaris com a xarxa de suport, contra l’aïllament social, i per afavorir la conciliació de la vida familiar i laborar, des d’una perspectiva de gènere i de sostenibilitat de les ciutats i comunitats.

Nou membre acadèmic de la European Federation for Living (EFL)

La Càtedra UNESCO d’Habitatge ha estat acceptada com a nou membre acadèmic de la European Federation for Living(EFL) i es converteix en la primera incorporació espanyola de la mateixa. Aquesta Xarxa Europea compta actualment amb 60 membres, els quals representen a 14 països europeus i més d’ 1,2 milions d’habitatges a Europa. La gran peculiaritat d’aquesta xarxa és la seva estructura única, la qual combina organitzacions i associacions d’habitatge amb altres agents privats del mercat i amb universitat i altres xarxes de recerca.

Es tracta d’una xarxa molt activa gràcies a la seva composició, on es desenvolupen projectes (ex. en temes de TI per aconseguir una vida independent; fusions, integració post-fusió i aliances estratègiques d’entitats gestores d’habitatge social i en relació a la reutilització de materials de construcció basant-se en l’economia circular) que precisament sorgeixen de necessitats detectades pels propis agents del sector i els resultats dels quals tenen un impacte directe en ell. També compta amb diversos Grups de Treball que es reuneixen periòdicament per compartir el coneixement i les bones pràctiques de temes concrets, com l’esfera més social de la gestió d’habitatge, l’eficiència energètica, la introducció de la digitalització en els proveïdors d’habitatge, les vies de finançament i d’inversió que ofereix el sector i l’accés a l’habitatge de la gent gran. A més a més, es realitzen al llarg de l’any conferències, seminaris i jornades, on els diferents membres posen en comú idees, necessitats, coneixements, expertesa i resultats d’investigació.

Així, la Càtedra podrà nodrir-se de tot aquest coneixement generat i al mateix temps pot aportar coneixement i resultats fruit de la seva extensa recerca en el camp de l’habitatge. A més, aquesta combinació de proveïdors d’habitatge, empreses privades, universitats i xarxes de recerca facilitarà la posada en pràctica de dos dels seus pilars fonamentals com són la transferència de coneixements i l’impacte social.

Pot trobar-se més informació sobre la European Federation for Livinga https://www.ef-l.eu

Assistència al “I Encuentro de la Red Leonardo” – Fundació BBVA

El Dr. Héctor Simón va assistir al “I Encuentro de la Red  Leonardo”, que agrupa els becaris de les diferents àrees científiques que han estat beneficiaris d’una Beca Leonardo en els últims cinc anys. El Dr. Simón va ser beneficiari d’una beca en la convocatòria de 2015 per a l’estudi de “La optimització de la hipoteca inversa des de la perspectiva europea i nord-americana”. La constitució d’aquesta xarxa, a iniciativa de la Fundació BBVA, pretén donar visibilitat  a la recerca dels investigadors que la formen. Més informació a la plana web https://www.redleonardo.es.

La Càtedra participa a l’event “Catalunya Sud 2040”

El director de la Càtedra, Dr. Sergio Nasarre, va ser convidat a participar a l’event “Catalunya Sud 2040” organitzat el passat 8 de novembre per la Càtedra Regió del Coneixement de la URV on es van discutir estratègies amb altres agents del territori sobre el futur de la nostra regió.

 

Al Consell Assessor en polítiques d’Habitatge del Govern d’Alemanya

Habitatge col.laboratiu

Projecte “Habitatge col.laboratiu”

En un primer moment, l’economia col·laborativa s’havia vingut associant únicament a valors positius. Així, aquesta permet l’accés a béns i serveis als consumidors amb menys poder adquisitiu (per exemple, per viatjar o desplaçar-se) (Ranchordás, 2015) i fins i tot els permet invertir en béns que tradicionalment els estaven vedats a través del crowdfunding. Fins i tot s’ha predicat de l’economia col·laborativa que és beneficiosa per al medi ambient (ex. compartint vehicle de transport) (Pickell, 2015).

No obstant això, no està tan clar que l’economia col·laborativa comporti només avantatges. Si bé en primer lloc es van alçar en contra dels negocis “tradicionals” més afectats (ex. sector del taxi i hoteler), avui ja s’està evidenciant que l’economia col·laborativa moltes vegades substitueix unes empreses per altres (és, en definitiva, un negoci per a empreses en línia), que implica eliminar llocs de treball a canvi de contractar subjectes mancats d’experiència i precaritzats (ex. els conductors de Über ja sol·liciten drets laborals; veure el moviment “Fightfor $ 15) i està provocant abusos amb consumidors (Molist , 2017).

Doncs bé, si ens centrem en l’habitatge com a objecte de l’economia col·laborativa, cal recordar que aquesta és l’únic bé que és, al mateix temps, un dret humà i un potent actiu financer (Nasarre, 2017), el que fa especialment complex el seu estudi i el seu marc normatiu. Cal pensar, a més, que l’habitatge es troba en l’origen de la crisi de 2007 (i, per tant, que ha estat un dels detonants de l’economia col·laborativa, com s’ha esmentat) i ha estat una de les més perjudicades per les seves conseqüències en forma de desnonaments en molts països europeus.

Així, d’una banda, el fenomen col·laboratiu presenta importants oportunitats per reduir costos d’intermediació en la venda i hipoteca d’immobles i també està relacionada amb fenòmens recents que pretenen unir a les persones, com el co-housing o la propietat compartida (Nasarre dir., 2017); però no està exempta de riscos i que mereixen un adequat tractament legal.

Per tant, és essencial determinar si el fenomen col·laboratiu està ajudant o està perjudicant l’accés a l’habitatge de les persones. Partim de les següents dues hipòtesis:

a) Que, d’una banda, hi ha uns tipus de “habitatge col·laboratiu” que aparentment estan facilitant l’accés a l’habitatge de les famílies. Poden ser mecanismes com les tinences intermèdies (veure Simón et al. 2017), les cooperatives o el cohousing. Al temps, l’anomenada “economia col·laborativa 2.0” o de forma desinteressada sembla que està contribuint a reduir els temps i els costos de transacció amb immobles. Per exemple, països com Suècia, Canadà, la Xina o l’Equador ja l’estan començant a utilitzar.

b) D’altra banda, però, altres tipus de “habitatge col·laborativa”, com la turística, està contribuint a incrementar els lloguers en ciutats clau com Barcelona, ​​Berlín o Palma de Mallorca, alhora que estan afectant negativament a la progressiva gentrificació de les ciutats i afectant negativament la convivència en comunitats de propietaris i barris (Lambea, 2016). Alhora, el crowdfunding aplicat a l’àmbit immobiliari no sembla que estigui ajudant a desenvolupar habitatge assequible (Kim and Hann, 2017), i fins i tot pot ser que estigui contribuint a l’especulació (Pierce-Wright, 2016) amb un dret humà.

L’objectiu últim d’aquest projecte és l’anàlisi del marc legal i implicacions que es deriven de l’anomenada “habitatge col·laborativa”, és a dir de quina manera el marc legal dels diversos “fenòmens col·laboratius” influeix en afavorir o en llastrar l’accés a la habitatge i com hauria de reformular-se per afavorir o per pal·liar aquests efectes, respectivament.


Projecte coordinat “Habitatge col.laboratiu” (DER2017-84726-C3-1-P) del Ministerio de Economía y Competitividad. Projecte I+D Programa estatal de recerca científica i tècnica d’excel.lència.


Recursos

Sergio Nasarre-Aznar, “Collaborative housing and blockchain”, Administration, vol. 66, no. 2 (2018), pp. 59–82.

Sergio Nasarre-Aznar, “Ownership at the stake (once again): housing, digital contents, animals and robots”, Property, Planning and Environmental Law (JPPEL), Vol. 10 Issue: 1, 2018, pp. 69-86.

Experiència de simulació sobre la conscienciació del sensellarisme

El passat dia 5 de juny la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV va desenvolupar la beta de l’experiència de simulació El Umbral (basada en el document del mateix nom i en l’informe elaborat per a la Comissió Europea de 2016 (https://goo.gl/goNzWt)) sobre sensellarisme al col·legi La Salle amb èxit.

Jornada de sensellarisme celebrada a Can Massó; (Reus) per millorar l’atenció de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.

Aquest dimarts dia 24 d’abril va tenir lloc al Centre d’Art Can Massó; (Reus) una jornada que té per objectiu impulsar la xarxa integral per l’atenció de les persones que es troben en exclusió residencial. Aquest acte, va comptar amb el suport de La Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, així com també amb l’assistència d’actors i entitats relacionades en aquest àmbit.

En aquesta jornada va participar el Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, Catedràtic de Dret Civil i director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, i la Sra. Núria Lambea Llop, els quals van presentar l’estudi europeu que porta per títol Pilot project – Promoting protection of the right to housing – Homelessness prevention in the context of evictions, elaborat per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili juntament amb altres experts internacionals, que tracta sobre el dret de l’habitatge a Europa i la relació que s’estableix entre els desnonaments i el sensellarisme. Aquesta jornada també va constar d’una exposició breu de cada entitat o servei que configuren aquesta xarxa, per tal de conèixer tots els recursos i el tipus de suport que pot oferir cada entitat a les persones sense llar. L’objectiu d’aquest acte és crear sinergies entre totes les entitats socials de la ciutat per tal de poder acompanyar les persones sense llar en el procés de recuperació de l’autonomia personal i dels vincles interpersonals i socials.

Seminari internacional ”Socio-technical aspects of the circular and collaborative economy”

El divendres passat dia 16 de març va tenir lloc a la Universitat Rovira i Virgili el Seminari internacional ‘’Socio-technical aspects of the circular and collaborative economy’’ organitzat per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV en la que hi van participar 70 investigadors, professionals y acadèmics de 15 països. El Seminari va constar d’una sessió plenària a càrrec de la Dra. Gabriela Avram, directora de la iniciativa COST ‘’From sharing to caring’’ i d’una altra de workshops en sessions paral·leles que van comptar amb 40 presentacions en les quals es van tractar el turisme col·laboratiu, la mobilitat col·laborativa, el co-working, les plataformes i el seu finançament y l’habitatge i ciutat col·laboratives. En la sessió del vespre, el Seminari va comptar amb una taula rodona formada per acadèmics i professionals de rellevància nacional i internacional en la matèria. Finalment, es van extreure diverses conclusions que van ser debatudes entre tots els participants.