Inauguració del 44è curs d’urbanisme i estudis territorials de l’IVAP

El Prof. Sergio Nasarre ha impartit la conferència inaugural del 44è Curs d’urbanisme i estudis territorials de l’IVAP de l’Eusko Jaularitza-Govern Basc, la informació del qual podeu trobar a http://www.ivap.euskadi.eus/r61-vedpre04/es/contenidos/informacion/evetu/es_3811/cursos_modulares.html. La conferència va tractar sobre “La crisi de l’accés tradicional a l’habitatge. Els nous reptes de l’habitatge col·laboratiu”.

Participació al Congrés internacional d’ENHR 2018 i reelecció del Comité de Coordinació

Els investigadors de la Càtedra, Prof. Dr. Sergio Nasarre i Núria Lambea, van assistir i participar al Congrés internacional de la European Network for Housing Research (ENHR), celebrat a Uppsala del 26 al 29 de juny, i que aquest 2018 portava per lema “More together, more apart: Migration, densification, segregation”. Els investigadors van presentar les comunicacions “Legal causes for the situation of disrepair and lack of universal accessibility of the Spanish condominiums after ten years of crisis” i “Social housing tenures in Spain: does more vulnerability imply less stability?”, respectivament.

En el marc del mateix Congrés es van dur a terme les eleccions de part del Comité de Coordinació de l’ENHR, on el Prof. Dr. Nasarre va sortir reelegit per quatre anys més, renovant una posició que sustenta des del 2014.

http://enhr2018.com

 

 

Estada de recerca a la NUI Galway

La investigadora de la Càtedra Núria Lambea ha realitzat una estada de recerca durant els mesos de juliol i agost al Centre for Housing Law, Rights and Policy Researchde la Universitat Nacional d’Irlanda Galway (http://www.nuigalway.ie/chlrp/),sota la direcció del Dr. Padraic Kenna, en el marc de l’elaboració de la seva tesi doctoral sobre models de gestió d’habitatge social des d’una perspectiva comparada.

Investigació a la Universitat de Groningen

A l’agost del 2018, la Dra. Rosa Maria Garcia Teruel ha estat investigadora visitant a la Universitat de Groningen (Països Baixos), sota la direcció de la Prof. Dra. Sofia Ranchordás. Aquesta estada de recerca sobre les transaccions immobiliàries amb blockchain ha obtingut finançament de l’acció COST 16121 From Sharing to Caring.

Al Consell Assessor en polítiques d’Habitatge del Govern d’Alemanya

Habitatge col.laboratiu

Projecte “Habitatge col.laboratiu”

En un primer moment, l’economia col·laborativa s’havia vingut associant únicament a valors positius. Així, aquesta permet l’accés a béns i serveis als consumidors amb menys poder adquisitiu (per exemple, per viatjar o desplaçar-se) (Ranchordás, 2015) i fins i tot els permet invertir en béns que tradicionalment els estaven vedats a través del crowdfunding. Fins i tot s’ha predicat de l’economia col·laborativa que és beneficiosa per al medi ambient (ex. compartint vehicle de transport) (Pickell, 2015).

No obstant això, no està tan clar que l’economia col·laborativa comporti només avantatges. Si bé en primer lloc es van alçar en contra dels negocis “tradicionals” més afectats (ex. sector del taxi i hoteler), avui ja s’està evidenciant que l’economia col·laborativa moltes vegades substitueix unes empreses per altres (és, en definitiva, un negoci per a empreses en línia), que implica eliminar llocs de treball a canvi de contractar subjectes mancats d’experiència i precaritzats (ex. els conductors de Über ja sol·liciten drets laborals; veure el moviment “Fightfor $ 15) i està provocant abusos amb consumidors (Molist , 2017).

Doncs bé, si ens centrem en l’habitatge com a objecte de l’economia col·laborativa, cal recordar que aquesta és l’únic bé que és, al mateix temps, un dret humà i un potent actiu financer (Nasarre, 2017), el que fa especialment complex el seu estudi i el seu marc normatiu. Cal pensar, a més, que l’habitatge es troba en l’origen de la crisi de 2007 (i, per tant, que ha estat un dels detonants de l’economia col·laborativa, com s’ha esmentat) i ha estat una de les més perjudicades per les seves conseqüències en forma de desnonaments en molts països europeus.

Així, d’una banda, el fenomen col·laboratiu presenta importants oportunitats per reduir costos d’intermediació en la venda i hipoteca d’immobles i també està relacionada amb fenòmens recents que pretenen unir a les persones, com el co-housing o la propietat compartida (Nasarre dir., 2017); però no està exempta de riscos i que mereixen un adequat tractament legal.

Per tant, és essencial determinar si el fenomen col·laboratiu està ajudant o està perjudicant l’accés a l’habitatge de les persones. Partim de les següents dues hipòtesis:

a) Que, d’una banda, hi ha uns tipus de “habitatge col·laboratiu” que aparentment estan facilitant l’accés a l’habitatge de les famílies. Poden ser mecanismes com les tinences intermèdies (veure Simón et al. 2017), les cooperatives o el cohousing. Al temps, l’anomenada “economia col·laborativa 2.0” o de forma desinteressada sembla que està contribuint a reduir els temps i els costos de transacció amb immobles. Per exemple, països com Suècia, Canadà, la Xina o l’Equador ja l’estan començant a utilitzar.

b) D’altra banda, però, altres tipus de “habitatge col·laborativa”, com la turística, està contribuint a incrementar els lloguers en ciutats clau com Barcelona, ​​Berlín o Palma de Mallorca, alhora que estan afectant negativament a la progressiva gentrificació de les ciutats i afectant negativament la convivència en comunitats de propietaris i barris (Lambea, 2016). Alhora, el crowdfunding aplicat a l’àmbit immobiliari no sembla que estigui ajudant a desenvolupar habitatge assequible (Kim and Hann, 2017), i fins i tot pot ser que estigui contribuint a l’especulació (Pierce-Wright, 2016) amb un dret humà.

L’objectiu últim d’aquest projecte és l’anàlisi del marc legal i implicacions que es deriven de l’anomenada “habitatge col·laborativa”, és a dir de quina manera el marc legal dels diversos “fenòmens col·laboratius” influeix en afavorir o en llastrar l’accés a la habitatge i com hauria de reformular-se per afavorir o per pal·liar aquests efectes, respectivament.


Projecte coordinat “Habitatge col.laboratiu” (DER2017-84726-C3-1-P) del Ministerio de Economía y Competitividad. Projecte I+D Programa estatal de recerca científica i tècnica d’excel.lència.


Recursos

Sergio Nasarre-Aznar, “Collaborative housing and blockchain”, Administration, vol. 66, no. 2 (2018), pp. 59–82.

Sergio Nasarre-Aznar, “Ownership at the stake (once again): housing, digital contents, animals and robots”, Property, Planning and Environmental Law (JPPEL), Vol. 10 Issue: 1, 2018, pp. 69-86.

Infovivienda

Infovivienda.es és una web impulsada per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili que té la vocació de posar a disposició de la ciutadania informació pràctica però rigorosa  sobre les diferents formes de tinença de l’habitatge (propietat i hipoteca, lloguer i tinences intermèdies) i de la l’habitatge com a dret humà en forma de Q&A.

Podeu accedir a la web aquí.

Documental “El Umbral”