Habitatge col.laboratiu

Projecte “Habitatge col.laboratiu”

En un primer moment, l’economia col·laborativa s’havia vingut associant únicament a valors positius. Així, aquesta permet l’accés a béns i serveis als consumidors amb menys poder adquisitiu (per exemple, per viatjar o desplaçar-se) (Ranchordás, 2015) i fins i tot els permet invertir en béns que tradicionalment els estaven vedats a través del crowdfunding. Fins i tot s’ha predicat de l’economia col·laborativa que és beneficiosa per al medi ambient (ex. compartint vehicle de transport) (Pickell, 2015).

No obstant això, no està tan clar que l’economia col·laborativa comporti només avantatges. Si bé en primer lloc es van alçar en contra dels negocis “tradicionals” més afectats (ex. sector del taxi i hoteler), avui ja s’està evidenciant que l’economia col·laborativa moltes vegades substitueix unes empreses per altres (és, en definitiva, un negoci per a empreses en línia), que implica eliminar llocs de treball a canvi de contractar subjectes mancats d’experiència i precaritzats (ex. els conductors de Über ja sol·liciten drets laborals; veure el moviment “Fightfor $ 15) i està provocant abusos amb consumidors (Molist , 2017).

Doncs bé, si ens centrem en l’habitatge com a objecte de l’economia col·laborativa, cal recordar que aquesta és l’únic bé que és, al mateix temps, un dret humà i un potent actiu financer (Nasarre, 2017), el que fa especialment complex el seu estudi i el seu marc normatiu. Cal pensar, a més, que l’habitatge es troba en l’origen de la crisi de 2007 (i, per tant, que ha estat un dels detonants de l’economia col·laborativa, com s’ha esmentat) i ha estat una de les més perjudicades per les seves conseqüències en forma de desnonaments en molts països europeus.

Així, d’una banda, el fenomen col·laboratiu presenta importants oportunitats per reduir costos d’intermediació en la venda i hipoteca d’immobles i també està relacionada amb fenòmens recents que pretenen unir a les persones, com el co-housing o la propietat compartida (Nasarre dir., 2017); però no està exempta de riscos i que mereixen un adequat tractament legal.

Per tant, és essencial determinar si el fenomen col·laboratiu està ajudant o està perjudicant l’accés a l’habitatge de les persones. Partim de les següents dues hipòtesis:

a) Que, d’una banda, hi ha uns tipus de “habitatge col·laboratiu” que aparentment estan facilitant l’accés a l’habitatge de les famílies. Poden ser mecanismes com les tinences intermèdies (veure Simón et al. 2017), les cooperatives o el cohousing. Al temps, l’anomenada “economia col·laborativa 2.0” o de forma desinteressada sembla que està contribuint a reduir els temps i els costos de transacció amb immobles. Per exemple, països com Suècia, Canadà, la Xina o l’Equador ja l’estan començant a utilitzar.

b) D’altra banda, però, altres tipus de “habitatge col·laborativa”, com la turística, està contribuint a incrementar els lloguers en ciutats clau com Barcelona, ​​Berlín o Palma de Mallorca, alhora que estan afectant negativament a la progressiva gentrificació de les ciutats i afectant negativament la convivència en comunitats de propietaris i barris (Lambea, 2016). Alhora, el crowdfunding aplicat a l’àmbit immobiliari no sembla que estigui ajudant a desenvolupar habitatge assequible (Kim and Hann, 2017), i fins i tot pot ser que estigui contribuint a l’especulació (Pierce-Wright, 2016) amb un dret humà.

L’objectiu últim d’aquest projecte és l’anàlisi del marc legal i implicacions que es deriven de l’anomenada “habitatge col·laborativa”, és a dir de quina manera el marc legal dels diversos “fenòmens col·laboratius” influeix en afavorir o en llastrar l’accés a la habitatge i com hauria de reformular-se per afavorir o per pal·liar aquests efectes, respectivament.


Projecte coordinat “Habitatge col.laboratiu” (DER2017-84726-C3-1-P) del Ministerio de Economía y Competitividad. Projecte I+D Programa estatal de recerca científica i tècnica d’excel.lència.


Recursos

Sergio Nasarre-Aznar, “Collaborative housing and blockchain”, Administration, vol. 66, no. 2 (2018), pp. 59–82.

Sergio Nasarre-Aznar, “Ownership at the stake (once again): housing, digital contents, animals and robots”, Property, Planning and Environmental Law (JPPEL), Vol. 10 Issue: 1, 2018, pp. 69-86.

Infovivienda

Infovivienda.es és una web impulsada per la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili que té la vocació de posar a disposició de la ciutadania informació pràctica però rigorosa  sobre les diferents formes de tinença de l’habitatge (propietat i hipoteca, lloguer i tinences intermèdies) i de la l’habitatge com a dret humà en forma de Q&A.

Podeu accedir a la web aquí.

Documental “El Umbral”

4rt Curs d’Estiu de la Càtedra UNESCO d’Habitatge. Presentació de la Col·lecció “Derecho de la Vivienda”

El 15 de juny va tenir lloc la 4a Edició del Curs d’Estiu de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, que es va celebrar a la localitat de Valls (Antic Convent del Carme). El Curs ha comptat amb la participació d’investigadors de la Càtedra, d’investigadors visitants, com el Dr. Padraic Kenna o el Dr. Brano Glumac, i de representants tant dels partners de la Càtedra com de l’Ajuntament de Valls, que ha col·laborat activament en la seva organització. En el Curs s’han tractat qüestions relatives a l’habitatge col·laboratiu i l’entorn urbà, com l’habitatge i el blockchain, el cohousing, els condohotels o la regeneració urbana, i s’ha presentat la col·lecció “Derecho de la Vivienda”, editada per la prestigiosa editorial Tirant lo Blanch en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV. Ja estan disponibles els dos primers volums de la col·lecció, que tracten sobre les tinences de l’habitatge i la hipoteca inversa (http://www.tirant.com/editorial/colecciones/derecho-de-la-vivienda).

Congrés Cambridge Centre for Property Law 25 i 26 de maig

El Dr. Héctor Simón va assistir al Congrés “Regulatory Issues in Property Law Conference 2018” els dies 25 i 26 de maig de 2018. Aquest Congrés, organitzat pel Cambridge Centre for Property Law, va reunir experts en dret de propietat i professionals del Regne Unit i d’altres països per a debatre els reptes més importants als quals s’enfronta en l’actualitat el dret de propietat, la planificació urbana i el dret mediambiental.

Congrés Universitat de Groningen 10 i 11 de maig de 2018

El Dr. Héctor Simón ha assistit al Congrés Internacional” New perspectives on acquisitive prescription”, que es va celebrar els dies 10 i 11 de maig de 2018 a la Universitat de Groningen. El Dr. Simón va presentar una ponència sobre la relació entre els diferents sistemes de Registre de la Propietat a Europa i la institució de la usucapió. Aquest Congrés s’emmarca en la pertinença del Dr. Simón al Grup sobre prescripció adquisitiva del Common Core of European Private Law (http://www.common-core.org).

Experiència de simulació sobre la conscienciació del sensellarisme

El passat dia 5 de juny la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV va desenvolupar la beta de l’experiència de simulació El Umbral (basada en el document del mateix nom i en l’informe elaborat per a la Comissió Europea de 2016 (https://goo.gl/goNzWt)) sobre sensellarisme al col·legi La Salle amb èxit.

Celebració del 7è Seminari científic internacional: ‘’Polítiques, accessibilitat i finançament de l’habitatge’’

El dimecres dia 9 de maig va tenir lloc al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili el 7è Seminari científic internacional: ‘’Polítiques, accessibilitat i finançament de l’habitatge’’, organitzat per la Càtedra UNESCO d’Habitatge en la que hi van participar diversos experts, professionals i acadèmics.

El Seminari va comptar amb la primera ponència a càrrec del Prof. Dr. Christoph U. Schmid, de la Universitat de Bremen, en la qual es va tractar la coherència de les polítiques nacionals d’habitatge a Europa, especialment sobre l’harmonia dels elements públics i privats. En la segona ponència impartida per la Sra. Laura López Demarbre, Directora de la Fundació Mutua de Propietarios, es va analitzar la relació que s’estableix entre la situació dels edificis i les persones que els han d’ocupar, especialment discapacitats i persones grans. Finalment la última ponència fou impartida pel Dr. Guillem Fernández, membre de Coop57, cooperativa de serveis financers ètics i socials, sobre el finançament dels habitatges en cessió d’ús. La jornada va finalitzar amb una taula rodona on els participants van poder debatre els temes presentats.